Grecs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:00 30 ago 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «300px|right|thumb |Grans personatges grecs:<br> Primer rengle: [[Homer {{·}} Leònides I {{·}} Pericles {{·}} Heròdot ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Grans personatges grecs:
Primer rengle: Homer    Leònides I    Pericles    Heròdot    Hipòcrates
Segon rengle: Sòcrates    Plató    Aristòtil    Alexandre Magne    Arquímedes
Tercer rengle: Hipàtia    Basili II de Bizanci    Aleix I Comnè    Georgios Gemistos Plethon    El Greco
Quart rengle: Rigas Feraios    Theodoros Kolokotronis    Laskarina Bouboulina    Georgios Karaiskakis    Ioannis Kapodistrias  
Cinquè rengle: Elefthèrios Venizelos    Konstantinos Kavafis    Georgios Papanikolaou    Arquebisbe Makàrios    Pyrros Dimas

Els grecs, també nomenats helens (en grec, Έλληνες), són una nació i un grup ètnic natiu de Grècia, Chipre i algunes atres regions de l'entorn del mar Egeu. També constituïxen una diàspora significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

A l'antiguetat, els grecs s'organisaven políticament en ciutats estat, i allí es va originar el concepte de democràcia. S'han establet colònies i comunitats gregues al llarc de la història a molts racons del Mediterràneu, tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar Egeu, on es parla la llengua grega des de l'Antiga Grècia. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'helenisme fins a Àsia Central i l'Índia, i després de la caiguda de l'Imperi Romà, Bizanci va fer perdurar la cultura grega al Mediterràneu oriental fins al 1453. Sota l'Imperi Otomà i fins a l'inici del segle XX, els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual Grècia, la costa occidental d'Anatòlia, el Mar Negre, Egipte, Chipre i Costantinoble; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'Imperi Bizantí al final del segle XI, i també en la zona de colonisació grega a l'Antiguetat al Mediterràneu oriental.

Després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922), un massiu intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de Grècia i Chipre (illa llavors integrada a l'Imperi britànic). La nova Grècia es constituïa a partir del 1822 com un estat nació típic de l'época, lliberat de l'Imperi Otomà. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del sud d'Itàlia i el sud d'Albània fins al Caucas, i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'Església Ortodoxa Grega.

Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarc de tota la Història (les arts, la lliteratura, la filosofia, la política, la música, les matemàtiques, la ciència, l'arquitectura, la tecnologia, les exploracions, la cuina i el deport).

Enllaços externs

Diàspora
Religió