Dénia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:51 1 set 2011 per Jose2 (Discussió | contribucions) (JOSSé s'ha renomenat com Dénia en una redirecció)
Anar a la navegació Anar a la busca
Dénia
90px Archiu:Escut Dénia.png
80px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°50′26″N 0°06′20″E
Altitut: 22 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 44.035 hab.
Densitat: 665,18 hab./km²
Gentilici: Denier, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03700
Festes majors: Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde: Ana María Kringe Sánchez (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en la costa nort de la Província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

Història

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor pasant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la tiafa creada en 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial qeu acunyarà sa pròpia moneda hasda la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué hasda la ivnasió almoràvide.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el 17 de novembre de 1708. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de la Independència Espanyola. En el sigle XIX, Dénia es reincoproporarà a la Corona i expermienta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, qeu se independisà administrativament enetre 1837-1839. El floreixent comerci de la pasa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Economia

La crisis de la pasa, desde principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.

Gastronomia i festes

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, pulp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les pases son la base de una exceplent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política

El Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el PSPV gràcies als concellals que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalció Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornantse a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Chornet Torres UCD
1983 - 1987 Jaime Sendra Timoner PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
1991 - 1995 Sebastià Garcia i Mut Bloc
1995 - 1999 Sebastià Garcia i Mut (1993-1995)
Pedro Pastor (1995-1997)
Bloc
Gent de Dénia
1999 - 2003 Miguel Ferrer Marsal (*) PPCV
2003 - 2007 Francisca Viciano Guillem PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisca Viciano Guillem
Ana Kringe Sánchez(**)
PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d


Enllaços externs