Tlacuatzin canescens
El tlacuachín (nahuatlismo de tlacuatzin) (Tlacuatzin canescens) és una espècie de marsupials didelfimorfos de la família Didelphidae.
Zoogeografía
Esta espècie és endèmica de Mèxic, distribuint-se les seues poblacions des del sur de Sonora fins a Oaxaca, i inclús les illes Marías en la costa del oceà Pacífic.
També hi ha registres aïllats d'eixemplars d'esta espècie en el centre de la península del Yucatán.
Senyalen Voss i Jansa (2003) que existixen algunes evidències de la presència d'este menut marsupial en Guatemala, sense que les senyes hagen pogut ser confirmats definitivament.
Hàbitat
Encara que es pot trobar en numerosos i variats hàbitats, preferix els boscs mixts en els que és apreciable el canvi estacional fins a una altura de 2100 m s. n. m.
Característiques
Existix gran variabilitat en l'apariència individual dels eixemplars de marmosa canosa, especialment entre les poblacions que poblen el Yucatán i les que es distribuïxen per la costa occidental. No obstant, no hi ha evidències aparents de dimorfisme sexual.
Són animals de menuda envergadura, possiblement, en opinió d'Albarzer, Ceballos i Steele (2003), els marsupials més menuts que podem trobar en terres mexicanes, #lo que unit a que el seu color grisáceo és clarament distinguible del rojós de Marmosa mexicana fa que esta espècie siga fàcilment identificable.
Els ulls estan emmarcats per sengles círculs de pèl negre i les orellas són redones, amples i nuetes. La coa té capacitat prensil i està coberta parcialment de pèl. Sol aplegar a medir aproximadament lo mateix que el cos (cap + tronc).
Dieta
Hàbils i nocturns com la generalitat dels didélfidos, els tlacuatzinos aprofiten numerosos recursos alimenticis, formant els insectes i uns atres invertebrats la base fonamental de la seua dieta.
fruta, [ou (aliment)|Ous]], fardachos, pollets jóvens, menuts rosegadors i atres recursos vegetals complementen el seu alimentació.
Reproducció
Són animals solitaris que una volta que terminen la còpula abandonen l'àrea de forma independent. Durant el coit solen suspendre's boca avall l'u a l'atre fent us dels seus coas prensils. El macho ademés, sol subjectar el coll de la femella en la seua boca.
Poden parir durant tot l'any, encara que la major part de les femelles en crío han segut vistes entre juliol i setembre. Les femelles carixen de marsupi i les crío, normalment entre 8 i 14 per ventrada es protegixen en el pèl de la regió ventral de la mare. Una volta que alcancen aproximadament 20 grams, finalisen la alletament i s'independisen.
Comportament
Els tlacuatzinos solen construir nius en l'interior de troncs buits, clavills en les rocas, xares, o cactus, que són tapizados en fulls seques. No obstant, existixen evidències de que no descarten utilisar els que abandonen les aus.
D'hàbits nocturns i solitaris, estos menuts marsupials per a defendre el seu territori o a les seues crío es mostren agressius en les seues trobades en atres congèneres.
Encara que es desenvuelven perfectament entre les branques d'arbres i arbustos, els eixemplars d'esta espècie de marmosa són dels que mostren major afinitat pel sol.
La comunicació sonora en esta espècie adquirix major rellevància durant les relaciones sexuals, puix els machos emeten menuts i característics crits per a atraure a les femelles en celosia que, a la seua volta ampraran el mateix sistema per a avisar al macho de la seua disponibilitat, començant llavors un intercanvi de sòs chillones que precedix al apareamiento.
Estat de conservació
L'espècie està classificada en risc, apuntant com a principals problemes per a la seua supervivència la pèrdua del seu hàbitat deforestación, el atropellamiento per automòvils i la competència en una espècie introduïda, la rata grisa europea Rattus rattus. Tampoc està llistada en els apèndixs CITES.
Rol ecològic
Són de gran importància en l'àmbit biològic puix proveïxen servicis ambientals com el control de menuts vertebrats, i en alimentar-se de numeroses frutas com figas o taronjas eixercita un paper rellevant en la disseminació de les llavors.
Pel que fa a les seues relacions en el mig, cal resenyar que es troba en un estadi intermig de la cadena trófica, sent presa de muçols, pumas i uns atres mamífers i aus en hàbits nocturns.
Vejau també
Bibliografia
- Voss, R. i Jansa, S. (2003) Phylogenetic Studies on Didelphid Marsupials II. Nonmolecular Data and New IRBP Sequences: Seperate and Combined Analyses of Didelphine Relationships with Denser Taxon Sampling. Bulletin of the American Museum of Natural History, 276:1-82.
- Albarzer, H., Ceballos, G. i Steele M.A. (2003) Marmosa canescens en Mammalian Species. 725. American Society of Mamalogists. Documente en llínea
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tlacuatzin canescens.- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Tlacuatzin canescens.
- Tlacuatzin canescens en Animal Diversity Web
- CITES
- [enllaç trencat] en Infonatura [1] archivat en Wayback Machine.
- Tlacuatzin canescens en ITIS - Integrated Taxonomic Information System
- Marmosa canescens en IUCN - Ret List of Threatened Species
- Common mouse opossums en Planèt' Mammifères
