Acrocephalus melanopogon
El carricerín real (Acrocephalus melanopogon)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Acrocephalidae.[2] Es reproduïx en el sur d'Europa i en zones templades del sur Àsia i en una menuda porció del noroest d'Àfrica. És parcialment migratòries, en el suroest d'Europa són residents, en el sur d'Europa oriental les aus invernan en l'àrea d'cria del Mediterràneu, i la subespecie asiàtica emigra a Aràbia i la Índia.
És escassa en el nort de la seua distribució, pero s'han produït albiraments en latidudes tan septentrionalés com Polònia i Dinamarca. Hi ha alguns informes des de Gran Bretanya, incloent una parella que crie en Cambridgeshire en 1946, pero estos registres han segut recentment eliminat de la llista oficial d'aus britàniques.
Esta espècie se sol emplaçar entre la vegetació aquàtica vertical, com a canyes i juncs. Depositen entre 3 i 6 ous a partir de mediats d'abril i es incuban durant 14-15 dies. El niu es construïx sobre l'aigua entre les canyes o juncs, o en un arbusto en la vora. Esta espècie és generalment monógama.[3]
És un sílvido de tamany mijà, 12-13.5 cm de llarc, llaugerament més gran que el similar carricerín comú Acrocephalus schoenobaenus. L'adult té l'esquena café finamente rayada i les parts inferiors blanques. La #front és plana, en una cella blanquecina prominent, les cobertes de l'oït gris, i el pico és fort i puntagut.
Els sexes són idèntics, com en la majoria dels sílvidos, pero les aus jóvens són tenen més llestes i marques en el pit. És insectívora i inclou en la seua dieta caragols d'aigua.
El trinat és ràpit i similar a la curruca. La seua cançó és més suau i melodiosa que la dels seus familiars, i pot recordar la del rossinyol. A diferència de la curruca, no canten en vol.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2007). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1312.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Undècima part: Orde Passeriformes, Famílies Muscicapidaea a Silviidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 54 (1): 145-153. ISSN 0570-7358. Consultat el 17 de febrer de 2017.
- ↑ Gill, F.; Donsker, D. (Eds.) (2017). Bushtits, leaf warblers & reed warblers. IOC World Bird List (v.7.1).
- ↑ Leisler & Wink 2000