Orchidaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Orchidaceae

PhalaenopsisOphrysPaphiopedilumMaxillaria.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Liliopsida
Orde Asparagales
Família Orchidaceae
Gènero Phalaenopsis, Ophrys, Dactylorhiza, Paphiopedilum, entre atres
Espècie més de 25.000 espècies

La família Orchidaceae, coneguda com a orquídees, és una de les famílies de plantes en flor més grans i diverses del món vegetal. Presenta una gran varietat de formes, colors i adaptacions, tant en ambients tropicals com temperats.

Descripció

Les orquídees presenten una série de característiques distintives:

- Fulla: generalment alterna, simple, de nervadura paralela i forma allargada o oblonga.

- Tija: pot ser erecta o penjant; moltes espècies són epifites, atres terrestres i unes poques subterrànees.

- Flor: molt especialisada, bilateralment simètrica, de tres sépals i tres pétals, un dels quals modificat en label (llavi). L'androceu i el gineceu s'unixen formant una estructura única nomenada columna.

- Fruit: càpsula allargada que s'obri llongitudinalment i conté milers de granes microscòpiques.

- Rizoma, pseudobulbs o tubèrculs: segons l'espècie, per a l'almagasenage i propagació.

Hàbitat

Les Orchidaceae poden créixer en:

- Boscs humits tropicals (la majoria d'espècies)

- Zones templades (Ophrys, Dactylorhiza…)

- Serres i montanyes fredes

- Heretats, prats i zones obertes en alguns casos

Gèneros principals

- Phalaenopsis – orquídees palometa

- Ophrys – orquídees abella

- Dactylorhiza – orquídees palmades

- Paphiopedilum – sabatilles de Venus

- Cattleya – orquídees tropicals molt ornamentals

- Vanilla – inclou l'espècie Vanilla planifolia, d'a on s'extrau la vainilla

Importància ecològica

- Altament especialisades en la polinisació: relacions complexes en insectes i, en ocasions, en aucells o rat penats.

- Moltes espècies tenen relacions simbiòtiques obligades en foncs micorízics per a germinar i créixer.

- Indicadores de qualitat ambiental en boscs i ecosistemes ben conservats.

Usos humans

- Ornamentació: una de les plantes més cultivades i venudes per les seues flors exòtiques.

- Alimentació: l'espècie Vanilla planifolia es cultiva per obtindre la vainilla natural.

- Medicina tradicional: algunes espècies han segut usades en remeis naturals.

Distribució

Les orquídees es distribuïxen a nivell global:

- Zones tropicals d'Amèrica, Àsia i Àfrica concentren la major diversitat.

- Europa conta en espècies silvestres com Ophrys, Orchis o Dactylorhiza.

- Illes oceàniques i serrats alts també alberguen espècies úniques i endèmiques.

Conservació

Moltes espècies d'orquídees es troben en perill per:

- Destrucció dhàbitats

- Recolecció illegal

- Canvis climàtics

- Introducció despècies forasteres

Algunes espècies estan protegides per convenis internacionals com el CITES.

Vore també

Galeria fotogràfica

Diferents tipos d'orquídees

Referències

  • Arditti, J., D. Michaud, & P. Healey. 1979. «Morphometry of Orchid Seeds. I. Paphiopedilum and Native California and Related Species of Cypripedium.» American Journal of Botany 66: 1128-1137
  • Arditti, J., D.Michaud, & P. Healey. 1980. «Morphometry of orchid seeds. II. Native California and related species of Calypso, Cephalanthera, Corallorhiza, and Epipactis.» American Journal of Botany 67: 347-360
  • Stevens, P. F. (2001). «Angiosperm Phylogeny Website
  • Freuler, María Julia (2008). Orquídeas

Bibliografia

  • Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. (1965). Tratado de Botánica. 2ª. edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p.
  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Orchidaceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 273-274. ISBN 978-0-87893-407-2
  • Simpson, Michael G. (2005). «Orchidaceae». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 171-177. ISBN 978-0-12-644460-5
  • Sinn, M (2006). Local & Holy: Venezuela’s National Flower. Orchid Digest
  • Strassburger, E. (1994). Tratado de Botánica. 8ª. edición. Omega, Barcelona, 1088 p.

Enllaços externs

Commons