Baldomero Espartero
| Baldomero Espartero | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Militar | ||
| Naiximent: | 21 de febrer de 1793 | ||
| Lloc de naiximent: | Granátula de Calatrava, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de giner de 1879 | ||
| Lloc de defunció: | Logronyo, Espanya | ||
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, 21 de febrer de 1793 - † Logronyo, 8 de giner de 1879), conegut generalment com Baldomero Espartero, fon un general espanyol que va ostentar els títuls de príncip de Vergara, duc de la Victòria, duc de Morella, comte de Luchana i vescomte de Banderes, tots ells en recompensa per la seua llabor en el camp de batalla, en especial en la Primera Guerra Carlista, a on la seua direcció de l'Eixèrcit isabelí o cristí fon de vital importància per a la victòria final. Ademés, va eixercir el càrrec de virrei de Navarra (1836).
Biografia
El seu pare havia canalisat la seua formació per a un destí eclesiàstic, pero la guerra de l'Independència el va arrastrar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins a vinticinc anys despuix.
Combatent en tres dels quatre conflictes més importants d'Espanya en el sigle XIX, va ser soldat en la guerra contra l'invasió francesa, oficial durant la guerra d'independència del Perú i general en cap en la ya mencionada primera guerra carlista. Va viure en Càdis el naiximent del lliberalisme espanyol, senda que no abandonaria mai.
Home extremadament dur en el tracte, valorava la llealtat dels seus companyers d'armes —terme que no agradaven als demés generals— tant com l'eficàcia. Va combatre en primera llínea, va ser ferit en huit ocasions i el seu caràcter altiu i exigent el va dur a cometre excessos, en ocasions molt sanguinosos, en la disciplina militar.
Convençut de que el seu destí era governar als espanyols, va ser dos voltes president del Consell de Ministres i va aplegar a la jefatura de l'Estat com regente durant la minoria d'edat d'Isabel II. A pesar de totes les seues contradiccions, va saber passar inadvertit els seus últims vintihuit anys. Va rebujar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de molt jove.
Bibliografia
- Bermejo Martín, Francisco (2000). Espartero, hacendado riojano. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. ISBN 84-206-6768-4.Colección Logroño, n.º 24
- Burdiel, Isabel (2004). Isabel II. No se puede reinar inocentemente. Madrit: Espasa-Calpe. ISBN 84-670-1397-4
- Conde de Romanones (1932). Espartero. El general del pueblo. Madrit: Espasa-Calpe
- Fernández Bastarreche, Fernando (1978). El Ejército Español en el siglo XIX. Madrid: Siglo XXI. ISBN 84-206-6768-4
- Shubert, Adrian (2000). «Baldomero Espartero (1793-1879). Del ídolo al olvido». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrit: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X. OCLC 45619844
- Vilches, Jorge (2001). Progreso y Libertad. El Partido Progresista en la Revolución Liberal Española. Madrit: Alianza Editorial. ISBN 84-206-6768-4
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Baldomero Espartero.
- Biografies
- Polítics d'Espanya d'àmbit estatal
- Presidents del Govern d'Espanya durant el regnat d'Isabel II
- Polítics d'Espanya del Sexeni Democràtic
- Polítics de la Restauració borbònica
- Generals d'Espanya del sigle XIX
- Regentes d'Espanya
- Lliberalisme en Espanya
- Militars de la Primera Guerra Carlista lleals a Isabel II
- Militars de la Guerra de l'Independència Espanyola
- Realistes en la Guerra d'Independència de Perú