Cambio 16
Cambio 16 és una revista d'informació general espanyola editada pel Grup 16. Fon fundada en l'any 1971.
Història
Fundada en 1971 pel periodiste espanyol Juan Tomás de Salas, en el seu encabotament per editar una publicació que servira com a plataforma per a combatre el Franquisme i reivindicar l'Espanya democràtica. Per a costejar el proyecte va reunir ad atres 15 periodistes i professionals, en una edat mija de trentados anys, que varen conseguir subscriure el capital exigible per llei de cinc millons de pessetes.
Degut a que els costs necessaris per a posar en marcha un periòdic diari, eren massa quantiosos per a permetre's adoptar un to combatiu contra el règim franquiste i al poder este cancelar en qualsevol moment la subscripció del mig en el Registre de Publicacions Periòdiques, varen optar per fer un semanari, que exigia una inversió econòmica molt menor i el risc econòmic davant una eventual clausura.
La revista fon un mig important en la transició política espanyola des de la dictadura de Francisco Franco a la democràcia. Naixcuda en format de revista semanal el 22 de setembre de 1971, comprenia tot tipo d'informació pero predominava en els seus continguts tota aquella relacionada en l'efervescència política d'aquells moments històrics.
El seu primer director fon Heriberto Quesada Porto. Seguiren Juan Tomás de Salas, José Oneto (1976-1986), Ricardo Utrilla (1986-1988), Enrique Badía (1988-1989), Luis Díaz Güell (1989-1991), de nou Salas (1991-1994), Román Orozco (1994-1996), Gorka Landaburu (2003-2020) i Jorge Neri Bonilla (2021).
Varis dels seus números foren seqüestrats per les autoritats de la dictadura que encara tenien pes en la governabilitat fins a l'aprovació de la Constitució espanyola, culminada en 1978. En 1995 es varen reeditar tres números facsimils que varen ser seqüestrats durant l'últim any de la vida de Franco.
En el més d'octubre s'aprova la Constitució espanyola de 1978. Cambio 16 en la seua edició No. 362, anunciava en un reportage titulat "Vixca la Consentida", que culminava la seua tasca principal: una Constitució que convertia a Espanya en una nació democràtica.
L'inici de la década dels 80 significa la primera crisis del mig, l'arribada de la democràcia va reduir l'interés dels llectors per reportages polítics i aument la competència en el moment en que els diaris i les ràdios varen poder donar lliurement informació política, ad això se li va sumar l'aparició de noves publicacions de distinta índole i formats, obligant a canviar l'enfocament del semanari a temes més generals pero mantenint la seua llínea editorial, lo que li va seguir duent contactes en la censura. El 19 de maig de 1980 es prohibia la publicació d'un artícul de Carmen Rico Godoy, en el que enjuïciava al nou govern de la UCD.
En l'any 1983, dos publicacions de la revista (números 593 i 594) varen ser seqüestrades pel denominat "Cas Almiron".
En abril de 1989 l'editorial francesa Hersant (editora de Le Figaro) va comprar el 31% de Grup 16 en una operació sorpressiva que Juan Tomas de Salas va considerar una "maniobra hostil". Despuix de mesos de disputes i demandes relacionades al control del mig, Robert Hersant va alcançar un preacort en 1992 per a assumir el control de la capçalera, pero les negociacions es varen trencar a les poques semanes . En octubre de 1993, Jesús de Ramón Laca, es convertix en el nou accioniste majoritari del Grup 16 i reemplaça a Juan Tomas de Salas en la presidència, qui davant un passiu estimat en 2.000 millons de pessetes i pressions polítiques, es veu obligat a cedir les seues accions per zero pessetes en juliol de 1994. El grup es veu obligat a negociar una reducció del 54% de la seua plantilla. En agost, el periodiste Román Orozco és nomenat nou director del semanari. La crisis econòmica de l'empresa s'agudisa i en setembre de 1995, Laca aplega a un compromís en l'empresari José Luis Domínguez per a vendre ad este últim, la majoria de les accions del grup que controla a la data tres publicacions: Cambio 16, Diario 16 i Motor 16. En agost de 1996, Domínguez es veu obligat a continuar en els despachaments i destituïx a Roman Orozco del seu càrrec, ho reemplaça Ángel Carchenilla, qui es venia eixercitant com a director de Motor 16, ocasionant demandes per despachaments improcedents.
En 1997, en mig d'una aguda crisis econòmica la revista complix els seus primers 25 anys des de la seua fundació. En la tradicional celebració dels premis Cambio 16 distinguix al Rei Joan Carles com a figura dels últims 25 anys. Els gestors de Grup 16 intenten separar els problemes financers de Diario 16 i del semanari Cambio 16, abdós en suspensió de pagament des de finals de 1995, en un intent de salvar la revista.
En 1998, el grup andalús ESA-EBC Editorial (ara, EIG Multimedia S.R.L.) que publica el Diario Andaluz, es fa nou propietari de Cambio 16 en Manuel Domínguez Moreno com a president del Consell Editor. En el 2005 l'editora presenta una nova edició de Cuadernos para el diálogo, revista sorgida en 1963 i editada fins a 1978.
Des de 2014, Cambio 16 va realisar un important procés de modernisació i internacionalisació, transformant la revista impresa, llançant el seu portal digital i desenrollant múltiples events per a l'enfortiment i compliment del seu propòsit. La publicació es renova acompanyada del llançament de Energía 16, enfocada a analisar les energies netes, el gas i el petròleu en Iberoamèrica.
En l'any 2016, se celebren els 45 anys de vida de la revista en l'entrega de Premis Cambio del 2016. A l'acte assistixen empresaris i periodistes, a on es guardona a Cristina Cifuentes com "símbol de la regeneració".
A dia de hui, el contingut es produïx en Espanya, mentres que en Veneçola es gestionen la web i el restant d'aspectes com el disseny.