Vasili Arkhipov

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:33 2 set 2023 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - Zheleznodor…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Vasili Alexandrovich Arkhipov, conegut com Vasili Arkhipov o Vasili Arjípov (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - Zheleznodorozhny, Óblast de Moscou, 19 d'agost de 1998) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la crisis dels missils en Cuba, va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible guerra nuclear. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del National Security Archive, que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».

Biografia

Primers anys de vida

Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de Moscou. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el Japó en agost de 1945, servint a bordo d'un dragamines.Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any 1947. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.

Incident K19

En juliol de 1961, Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou submarí K-19. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana K-19: The Widowmaker.

Crisis dels missils de Cuba

El 27 d'octubre de 1962, durant la crisis dels missils de Cuba, un grup d'onze destructors de l'armada dels Estats Units i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de CO2. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.

Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana Marea roja.