Castell de Santa Bàrbera

Vista nocturna del castell des de la Serra Grosa

El castell de Santa Bàrbera es troba ubicat en el centre de la ciutat de Alacant; sobre el montanya Benacantil, mola rocosa de 166 m. D'altitut tocant al mar, la qual cosa li conferia un enorme valor estratègic ya que des de la mateixa s'albira tota la badia d'Alacant i els seus voltants terrestres. L'image de la montanya des de la plaja sembla una cara, per la qual cosa rep el nom de "la cara del moro" i és un icon de la ciutat d'Alacant.

Nomenada esta roca Banu-lQatil pel geògraf musulmà Al-idrisi (s.XII), hi ha historiadors que daten l'orige del topònim en les paraules "bena", transcripció a l'àrap de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", Alacant per als àraps.

Història del Castell

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'Edat del Bronze, ibèrics i de la época romana, si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del sigle IX quan la dominació musulmana.

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, 4 de decembre de 1248, la varen prendre els àraps l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Sabi. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en 1296 Jaume II es possessiona de tot el recint per a la corona d'Aragó i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle després, Pere IV el Cerimoniós mana que siga rectificat el recint i el rei Carles I ordenarà la seua fortificació al començament del sigle XVI.

Fins al regnat de Felip II no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de Juan Coloma i Cardona, que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Van durar les obres de 1562 a 1580, segons proyectes de Juan Bautista Antonelli i Giacomo Palearo "El Fratín". Els bombardejos que va patir Alicante en 1691 per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo 1706-1709, quan la guerra de Successió, que va estar en poder dels anglesos, van afectar greument tot el recinte que va patir l'última acció militar en 1873 quan la fragata cuirasada "Numancia", en mans de rebels cantonalistes de Cartagena, va llançar els seus projectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys després.

Fins a 1963, que fon obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Fon en eixe any quan es van inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la muntanya de 142,70 metres i als que s'accedix per un túnel de 204,83 m. De longitud que naix en l'avinguda de Jovellanos, enfront de la plaja del Postiguet.

El 28 de giner de 1844, durant la Rebelió de Boné del coronel Pantaleón Boné, fon ocupat per les forces liberals contràries a la política del general Esparter. Juan Martín "L'Empecinado", militar amic de Boné, va trair la seua confiança entregant el castell a les forces d'Esparter, que van esclafar la revuelta afusellant a Boné i a tots els seus partidaris en el Dic del port, alçant-se més avant en aquell precís lloc el Monument als Màrtirs de la Llibertat.

Durant la guerra civil espanyola va servir per a recloure primer presoners afins al ban rebel, i posteriorment a presoners afins a la Segona República, la majoria procedents del port d'Alacant. Encara hui poden apreciar-se les marques i gravats d'aquells presoners en algunes de les zones del castell.

Recintes del castell

Es dividix este castell en tres recintes ben diferenciats:

El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", al trobar-se en ell la vella Torre de l'Homenage, i té els vestigis més antics de tota la fortalesa, uns basaments dels sigles XI al XIII. En este recinte contemplem, entre atres, el cridat Baluard dels Anglesos, així com atres dependències: parc d'Enginyers, Sala Noble, que fóra hospital, Casa del governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Mascle del Castillo" i allí va estar l'antiga alcasaba. El recinte intermedi correspon a les dependències més importants concloses en 1580: Saló Felip II, antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bárbara, Cos de Guàrdia, Baluard de la Reina, etc.

Del sigle XVIII data el recinte inferior on trobem el Revellí del Bon Repós, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que fóra capità general de Filipines i virrei de Nou Mèxic. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recinte es trobava en el Real Consolat del Mar, edifici destruït per una explosió.

En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.