Francina Armengol
| Francesca Lluc Armengol Socías | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Francina Armengol en l'any 2015 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Farmacèutica i política. | ||
| Naiximent: | 11 d'agost de 1971 | ||
| Lloc de naiximent: | Inca, Mallorca, Illes Balears, Espanya | ||
Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com Francina Armengol (Inca, Mallorca, Illes Balears, 11 d'agost de 1971) és una farmacèutica i política espanyola d'ideologia republicana, federalista i pancatalanista. Des de juliol de l'any 2015 presidix el Govern de les Illes Balears. És la primera dòna que presidix un govern en l'història de les Balears. En l'actualitat està en el seu segon mandat en acabant de que en juny de 2019 fora reelegida. És secretària general del PSIB-PSOE des del 26 de febrer de 2012. De 2007 a 2011 fon presidenta del Consell Insular de Mallorca. Des de l'any 1999 és diputada en el Parlament de les Illes Balears.
Biografia
Filla de Jaume Armengol Coll, farmacèutic i alcalde de la ciutat d'Inca entre els anys 1991 i 1995, es va llicenciar en Farmàcia en l'Universitat de Barcelona en 1995. Posteriorment va realisar un postgrau en Dermofarmàcia i té estudis de Dret per l'Universitat Oberta de Catalunya. Quan va finalisar els estudis de farmàcia va treballar en la farmàcia familiar fins a l'any 1999.
Trayectòria política
En la seua etapa universitària en Barcelona va pertànyer al sindicat estudiantil independentiste Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI). Militant des dels anys 90 en el Partit Socialiste de les Illes Balears (PSIB-PSOE) de l'any 1997 a l'any 2000 va assumir la Vicesecretaria general de la Federació Socialista de Mallorca i va assumir la Secretaria de la Dòna del PSIB-PSOE (1997-2000).
En l'any 2000 fon elegida secretària general de la Federació Socialista de Mallorca i reelegida en els congressos del 2004 i 2008.
També és secretària de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE des de juliol de 2004 en el XXXVI Congrés Socialiste fins a l'actualitat. En l'any 2016 fon l'única socialista que ostentava una presidència autonòmica en recolzar a Pedro Sánchez.
Trayectòria institucional
Diputada en el parlament de les Illes Balears
Fon regidora de l'Ajuntament d'Inca entre 1998 i 2000, periodo en el que és elegida diputada del Parlament de les Illes Balears per Mallorca en les llistes del Partit Socialiste de les Illes Balears. Assumix el seu escan en la V llegislatura el 12 de juliol de 1999 i des de llavors és diputada, repetint escan en la VI, VII, VIII, IX i X llegislatures. De 1999 a 2003 fon portaveu suplent del Grup Parlamentari Socialiste passant en l'any 2004 a ser portaveu titular fins a 2007 i de 2011 a 2015.
Com a diputada autonòmica ha segut membre de la Ponència d'estudi de malstractes i violència contra les dònes (2000]), coordinadora de la Llei de Paritat, aprovada en el Parlament de les Illes Balears en 2002, membre de la Ponència de l'estudi per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, (2004-2006) el qual va defendre en una intervenció en el Congrés dels Diputats en setembre de 2006.
Consell Insular de Mallorca
De l'any 1999 a l'any 2004 fon Consellera del Consell Insular de Mallorca. Des de 1999 fon consellera i portaveu i portaveu del grup de consellers socialistes i el 7 de juliol de 2007 va assumir la presidència del Consell Insular de Mallorca. Durant el seu mandat es va modificar el Pla Territorial de Mallorca, eliminant les ART creades durant la llegislatura 2003-2007, es varen realisar canvis en la política social a través de l'Institut Mallorquí d'Assunts Socials, es va declarar la Sibila com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, es va impulsar la creació de l'Assamblea d'Alcaldes de Mallorca com a orgue consultiu del Consell Insular de Mallorca, es va conseguir el reconeiximent de la serra de Tramontana com a Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco, es va obrir al públic la finca de Raixa despuix de la seua restauració i es varen afegir més competències (caça, artesania i activitats classificades) a l'institució.
En les eleccions del 22 de maig de 2011 fon la candidata del PSIB-PSOE al Consell de Mallorca per a les eleccions en les que va perdre la presidència.
Portaveu socialista en el Parlament de les Illes Balears
Va assumir llavors la portavocia del grup socialiste en el Parlament de les Illes Balears, encapçalant l'oposició al govern de José Ramón Bauzá despuix de la marcha de Francesc Antich al Senat.
És secretària general del PSIB-PSOE des del 26 de febrer de 2012.
Presidenta del Congrés dels Diputats
Des del 17 d'agost de l'any 2023, Francina Armengol és presidenta del Congrés dels Diputats. Fon elegida pel Partit Socialiste (PSOE) i guanyà la votació en majoria absoluta del Ple del Congrés -178 vots gràcies al respal dels partits nacionalistes i independentistes catalans Junts i ERC- sent elegida com a presidenta del Congrés dels Diputats, en substitució de la també socialista Meritxell Batet.
Presidenta del Govern de les Illes Balears
El 24 de maig de 2015, en les eleccions autonòmiques, el Partit Socialiste fon la segona força més votada (15 diputats) en el Parlament de les Illes Balears. Francina Armengol fon investida presidenta del Govern de les Illes Balears el 30 de juny de 2015 en 34 vots a favor (15 del PSOE, 10 de Podem i 9 de Més per Mallorca), 22 vots en contra (20 del Partit Popular i 2 de Ciutadans) i 3 abstencions (3 de Proposta per les Illes). El 2 de juliol va prendre possessió del càrrec de presidenta del Govern de les Illes Balears en el Consulat de Mar, sèu de la presidència, despuix de la firma del real decret del seu nomenament per part del rei Felip VI.
Despuix de la celebració de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019, fon reelegida presidenta del Govern de les Illes Balears el 26 de juny de 2019 en els vots del seu partit, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera, mentres que PP, Ciutadans i Vox varen votar en contra i El Pi (El Pi-Proposta per les Illes Balears) es va abstindre.
Controvèrsia
Durant la pandèmia de COVID-19, fon sorpresa a les 01:15 a. m. en el Hat Bar per la Polícia Local de Palma, botant-se l'horari de tancament nocturn. El Partit Popular Balear va demanar per ad això la seua dimissió. Armengol va explicar que un dels seus acompanyants es va desmayar a l'eixida del local per lo que es varen quedar fòra mija hora despuix atenent-lo senyalant que llamentava lo ocorregut i que l'image que es pot traslladar no és lo que ocorreguera en realitat.
En l'estiu de l'any 2021, es va donar un "macrobrot" de COVID-19 en l'illa de Mallorca entre estudiants de tota Espanya que es trobaven de viage de fi de curs. L'actuació del seu Govern fon molt criticada per dits estudiants i per partits de l'oposició, acusant al seu Govern de "seqüestre" i d'haver mal gestionat dita situació.
Enllaços externs
- Francina Armengol en Wikipedia
- La Plataforma por la Lengua pide a Armengol que potencie aún más el catalán en Baleares - ABC
- Armengol defiende que Baleares tiene dos lenguas oficiales y una propia, el catalán, que "hay que proteger" - La Vanguardia
- Los méritos de Armengol para presidir el Congreso: de las menores prostituidas a las copas en plena pandemia - Libertad Digital]