Gerald Brenan
| Edward Fitzgerald Brenan | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Escritor i hispaniste. | ||
| Naiximent: | 7 d'abril de 1894 | ||
| Lloc de naiximent: | Sliema, Malta | ||
| Defunció: | 19 de giner de 1987 | ||
| Lloc de defunció: | Màlaga, Espanya | ||
Edward Fitzgerald Brenan, conegut popularment com a Gerald Brenan (Sliema, Malta, 7 d'abril de 1894 - † Màlaga, 19 de giner de 1987) fon un escritor i hispaniste britànic, relacionat en el Círcul de Bloomsbury.
Biografia
Naixcut en l'illa de Malta, era el primogènit del matrimoni format per Hugh Gerald Brenan que era un oficial de l'eixèrcit britànic, natural de Londres, i Helen Gertrude Graham, pertanyent a una família acomodada irlandesa. Tingué una infància itinerant pels diferents destins de son pare. Despuix de nàixer en Malta, vixqué en Irlanda (1894), Suràfrica (1897), Índia (1898), Irlanda de nou i ya de forma definitiva Anglaterra. En 1902 la seua família es va instalar en Gloucestershire i ell va ingressar en 1903, en el colege Winton House, propenc a Winchester (Hampshire) i entre els anys 1908 i 1912 realisà els seus estudis en el Radley College, Oxfordshire.
En agost de l'any 1912 es va fugir de la llar dels seus pares, en l'intenció d'aplegar fins a Àsia i establir-se en algun lloc, llunt de la civilisació europea. Conseguí travessar a peu França i Itàlia, en companyia del seu companyer d'escapada John Hope-Johnstone, i, quan este va renunciar a continuar, permaneixent en Venècia, Brenan va continuar solament a través de la costa de Dalmàcia, i despuix cap a l'interior dels Balcans. Per fi, al començament de 1913, va desistir de continuar la seua aventura durant una forta nevada en l'interior de Bòsnia i va retornar a la casa dels seus pares en Anglaterra.
En tornar, el seu pare va intentar pressionar-li per a que seguira un estil de vida convencional. Durant un temps es va preparar uns exàmens per a accedir a l'administració britànica, pero en esclatar la Primera Guerra Mundial en l'any 1914 es va allistar en l'eixèrcit. Espentat pel seu pare, va participar com a oficial en la batalla de Ypres, en la del Somme i en la segona batalla del Marne (1918). En 1918 fon guardonat en la creu militar i la croix de guerre francesa.
Els seus amics Hope-Johnstone i Ralph Partridge li varen introduir en el Círcul de Bloomsbury, allí va conéixer a la pintora Dora Carrington, en la que va tindre un breu pero intens romanç en 1922, frustrat per l'amor que ella tenia a l'escritor homosexual Lytton Strachey. També va conéixer a l'escritora Virginia Woolf, a Roger Fry i al sinòlec Arthur Waley, qui despuix li furtaria uns quants llibres en vindre a visitar-li, com era la seua costum.
Arribada a Espanya
Una herència li va donar suficients mijos econòmics per a marchar-se a Granada, a on des de 1919 fins a 1936, va residir llargues temporades i cap a on havia anat en busca de tranquilitat per a dedicar-se a les seues passions favorites, la llectura i les caminades. Allí el varen conéixer com a don Gerardo. En setembre de 1919 va embarcar per a Espanya i va aplegar a La Corunya. El 13 de giner de 1920 es va instalar en el poble de Yegen, a on posteriorment tindria una filla, Miranda Helen, en una criada de quinze anys anomenada Juliana. Eixa mateixa primavera va rebre en la seua casa la visita dels seus amics de Bloomsbury Ralph Partridge, Dora Carrington i Lytton Strachey. En l'any 1923 el varen visitar Leonard i Virginia Woolf.
(Secció per completar)