Juan Manuel Fangio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Juan Manuel Fangio
Nacionalitat: Argentina
Ocupació: Pilot d'automovilisme.
Naiximent: 24 de juny de 1911
Lloc de naiximent: Balcarce, província de Buenos Aires, Argentina
Defunció: 17 de juliol de 1995
Lloc de defunció: Buenos Aires, Argentina

Juan Manuel Fangio (Balcarce, província de Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Buenos Aires, Argentina, 17 de juliol de 1995) fon un pilot d'automovilisme argentí. És considerat pels especialistes com un dels pilots de l'automovilisme mundial més destacats de tots els temps, per haver conseguit cinc títuls mundials de Fòrmula 1 durant les temporades de 1951, 1954, 1955, 1956 i 1957 i els subcampeonats de 1950 i 1953.

En la seua chiquea va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la mecànica automovilística i participar en competicions no oficials. En 1938 va debutar en Turisme Carretera i va competir a bordo d'un Ford V8. En 1940 va passar a competir en Chevrolet, en el qual va obtindre el Gran Premi Internacional del Nort i es va consagrar com a Campeó Argentí de Turisme Carretera, títul que va repetir a l'any següent. Despuix va competir en les categories de Força Lliure (antecessores de la Fòrmula 1 Mecànica Argentina) a on va guanyar en quatre ocasions, des de 1947 a 1949 en un Volpi-Chevrolet i en 1950 en un Talbot.

En 1947, en la colaboració del govern argentí, va començar a participar en els Grans Premis del continent europeu. Des de 1947 a 1958, va competir en Grans Premis de manera oficial per a les marques Mercedes, Maserati, Alfa Romeo i Ferrari obtenint cinc títuls mundials i dos subcampeonats.

Fangio va obtindre 24 victòries, 35 podis, 29 pole positions i 23 regressos ràpits en 51 Grans Premis. Va mantindre durant un extens periodo el récort de més títuls en Fòrmula 1 fins que fon desplaçat per Michael Schumacher en 2003. No obstant, es manté com el pilot de millor promig de victòries, l'únic pilot que va guanyar campeonats de Fòrmula 1 en quatre escuderies distintes i el pilot campeó més longeu de l'història (46 anys i 41 dies).

Víctima d'un greu accident en Monza en 1952, estigué dos temporades alluntat dels autòdroms; una volta recuperat, es va proclamar campeó del món en 1954 (Maserati i Mercedes), 1955 (Mercedes), 1956 (Lancia-Ferrari). Per una atra part, va triumfar en les 12 Hores de Sebring de 1956 i 1957 en Ferrari i Maserati respectivament. Despuix d'un seqüestre en Cuba en l'any 1958, va obtindre la seua última victòria en febrer d'eixe mateix any en el Gran Premi d'Argentina, als 46 anys d'edat, i es va retirar de la competició uns mesos despuix.

Reconeiximents

Des de l'any 1974, fon president del directori de Mercedes-Benz Argentina, i despuix del seu retir fon designat president honorari de Mercedes-Benz en Argentina des de 1987, i va inaugurar un museu en la seua ciutat natal.

En 2011, en el centenari del seu naiximent, es varen realisar variades activitats en motiu del seu naiximent.

Enllaços externs