Pierre Vilar
Revisió de 21:01 23 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle')
Pierre Vilar (Frontignan, 1906 - Donapaleu, 2003) fon un historiador i hispaniste francés. Està considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de l'Història d'Espanya, tant en el periodo de l'Antic Règim com en l'Edat Contemporànea, aixina com en l'història econòmica i l'història social en general. Com marxiste, fon crític en la desaparició de l'Unió Soviètica i el Bloc de l'Est.
Obres
- 1947: Histoire de l'Espagne
- 1959: Le déclin catalan du bas Moyen Âge. Hypothèses sur sa chronologie
- 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
- 1965: Crecimiento y desarrollo
- 1969: L’Or et la Monnaie dans l’histoire (1450-1920)
- 1975: Assaigs sobre la Catalunya del sigle XVIII
- 1975: Historia marxista, historia en construcción
- 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
- 1986: La guerre d'Espagne
- 1987-1990: Història de Catalunya (director, huit volums)
- 1995: Pensar històricament. Reflexions i records (autobiografia publicada en català, traduïda en 1997 al castellà)
- 1998: Historia, nación y nacionalismo: cuestión nacional y movimiento obrero (en Joseba Intxausti)