Prímula
La Prímula (Primula) és un gènero de plantes en flors que conté unes 400-500 espècies herbàcees de creiximent lent dins de la família Primulaceae. Moltes espècies del gènero es cultiven per les seues flors com a planta ornamental.
El gènero és originari de les regions de clima templat de l'hemisferi nort i arriben cap al sur fins les montanyes tropicals d'Etiopia, Indonèsia i Nova Guinea, i Amèrica del Sur de clima més càlit.
Algunes prímules cultivades es coneixen com polyanthus
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 142–144. 1753.1
Etimologia
Primula: nom genèric que prové del llatí primus o primulus = "primer", i referint-se a la seua primerenca floració. En l'época migeval, la margarita va ser nomenada primula veris o "primogènita de primavera", lliteralment, la chicoteta primera de la primavera.
Descripció
Té abundant fullage, en fulls oblongues, dentades i de textura rugosa de color vert groguenc i un poquet més clares en l'envés. Algunes espècies poden alcançar uns 40 cm d'altura. Les seues flors, de cinc pétals naixen en el centre format pel fullage i tenen distints tamanys i tonalitats: rosa, violáceo, blanc, roig o groc, en una mota central de distint to en algunes de les varietats. D'elles es desprén un suau aroma. S'obtenen a partir de llavors que deuen plantar-se en autumne o primavera, florint en hivern o estiu, respectivament.
Requerix de sols ben abonats, preparat per a plantes de flor, pero sense excessos. Deu tindre bon drenage d'aigua, puix l'excés d'aigua provoca que els seus fulls prenguen un color groguenc. El sol en excés, sobretot durant l'estiu la perjudica, per lo que deu ubicar-se a la semi-ombra, açò també la convertix en una bona planta per a interiors lluminosos. És resistent a les temperatures baixes pero no a les fortes gelades. Moltes espècies estan adaptades al clima d'alta montanya
Utilisació
S'utilisa com a decoració de jardins e interiors.
Usos medicinals
Han segut molt utilisades per a us medicinal i es recolecten els rizomes i els fulls, encara que les flors també s'utilisen en aplicacions calmants.
Les infusions de rizoma de Primula veris tenen propietats diurètiques, expectorants i bèquiques, encara que en menor medida una acció antiemètica, tònica del sistema nerviós, antirreumática i antidiarreica. Típicament s'utilisa el rizoma fresc reduït a una pasta com emplasto calmant.
La decocció per a us extern dels fulls arreplegats d'abril a juny, té propietats antirreumátiques, antiartrítiques i curatives de la gota.
L'infusió de flors arreplegades d'abril a juny i a penes desecades a l'ombra, tenen propietats sudorífiques, calmants, anticonvulsives, béquiqueas i pectorals.
Els fulls jóvens consumits fresques, crues o cuites, tenen una acció depurativa.
Espècies autòctones en la Comunitat Valenciana
Primula és un gènero autòcton de la vegetació de la Comunitat Valenciana en les següents espècies:
- Primula latifolia
- Primula farinosa
- Primula acaulis
- Primula elatior
- Primula veris
Galeria fotogràfica
Diferents tipos de Petúnies:
Primula acaulis
Primula veris
primula vulgaris
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
Bibliografía
- Graham, Judy, El Aceite de Primula : Propiedades de tratamiento de enfermedades, Editorial: Edaf, Editorial S. A. Fecha de publicación: 1985 ISBN 978-84-7640-038-8, edición 13.ª
- Mateo, G. y M. B. Crespo —1998— Manual para la determinación de la flora valenciana.Monogr. Fl. Montiberica n.º 3. Valencia.
- Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
- Widmer, Eur. Art. Primula (1891);