Interlingue

Interlingue '
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:	Occidental
Parlat en:
Regió:
Parlants:
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Llengües artificials
estatus oficial
Llengua oficial de:
Regulat per:	Interlingue-Union (IU)
còdics de la llengua
ISO 639-1	ie
ISO 639-2	ie
ISO/FDIS 639-3	[1]
SIL
vore també: llengua

Interlingue o occidental (cridat aixina entre 1922-1947) és una llengua artificial creada per Edgar von Wahl, un dels primers esperantistes.

Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui Estònia i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en França, canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any 1922 el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als anys 1950.

En l'any 1947 varen decidir canviar el nom pel d'interlingue (No interlingua, nom usat per Peano per al seu "Latino sine flexione", i també per l'Alexander Gode en proyecte d'IALA de 1953). No obstant, l'associació no va tornar a donar senyals de vida fins a la década dels anys 1990, a través d'Internet.

Història i activitat

Començos

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any 1922 en Tallin, Estònia, baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys 1906 i 1921 i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i després adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i després treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.

De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:

Crec que el "vocabulario commune" del Professor Peano és ya una obra científica més valiosa que tota la lliteratura escolàstica de l'ido sobre coses imaginàries evocades pel "fonament" de Zamenhof".

Despuix del seu anunci en l'any 1922, Occidental estava casi complet.​ De Wahl no va tindre l'intenció d'anunciar l'idioma durant alguns anys pero despuix d'escoltar que la Societat de Nacions (SDN) havia començat una investigació sobre la qüestió d'un idioma internacional, va decidir accelerar la seua publicació i despuix de rebre una resposta favorable l'any anterior del Subsecretari General Nitobe Inazō de la SDN, que havia adoptat una resolució sobre el tema en 1921. La primera publicació coneguda en Occidental, un fullet titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, va aparéixer poc abans del debut de Kosmoglott.

L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en 1924, de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage.​ Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) cridada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international).​ El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.

Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en 1927 quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing.​ Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido.​ L'us en França va començar en l'any 1928 i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en Alemània, Àustria, Suècia, Checoslovàquia i Suïssa.

Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial

El periodo de Viena va estar també marcat per l'estabilitat financera. En l'ajuda de dos respals principals, Hans Hörbiger, de Viena, i G.A. Moore, de Londres, la revista Cosmoglotta va prosperar a pesar de la crisis econòmica. Despuix de la mort d'abdós en 1931, la revista es va vore forçada a dependre de nou dels guanys generats per les subscripcions i les republicacions.

El creixent moviment va començar a fer campanya de manera més asertiva a favor de l'occidental a principis de la década de 1930.​ aprofitant la seua legibilitat a primera vista en posar-se en contacte en organisacions com a empreses, embaixades, imprentes i la Lliga de Nacions en cartes enterament en Occidental que a sovint s'entenien i contestaven.​ Eixes cartes a sovint incloïen el peu de pàgina Scrit in lingue international "Occidental" ("Escrit en l'idioma internacional Occidental"). També es va produir un gran número de "documents" numerats en este moment per a introduir el concepte d'un idioma internacional i defendre l'occidental com la resposta a la "torre de Babel" d'Europa.​ En este periodo es varen realisar per primera volta gravacions d'occidental parlat en discs de gramòfon per a la seua distribució.

Els anys de 1935 a 1939 varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any 1936, sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.​

Lliteratura

Atres texts no lliteraris

Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:

1. Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert, de Carl-Erik Sjöstedt. Publicat en l'any 1986, es tracta d'una enciclopèdia de matemàtiques.
2. Alguns llibres de text publicats en internet per Vicente Costalago en l'any 2020.

Enllaç extern

• Diccionari valencià-occidental