Puça
Una puça (del llatí pūlĭce, mat. sign.), en castellà pulga, és un insecte paràsit de la família dels pulícits, de l'orde dels dípters, de dos o tres milímetros de llargària, sense ales, antenes curtes, cames llargues i fortes que li permeten botar a gran distància, que perfora la pell de persones i animals i els chupla la sanc.
Les puces són paràsits externs hematòfacs de diversos animals i poden eixecutar bots llarcs en proporció al seu tamany, podent aixina alcançar fàcilment a nous hostes, gràcies a que en les seues articulacions posseïxen resorts de la proteïna més elàstica coneguda, la resilina, igual que atres insectes com el saltamartí i les llangostes. Es coneixen unes 1.900 espècies, vàries de les quals poden transmetre malalties diverses, com el tifus, la pesta negra o bubònica, o les ténies.
Característiques
Les puces són invertebrats chicotets (d'uns 1,5 a 3,3 mm. de llarc) carixen d'ales, molt àgils, de color generalment obscur (per eixemple, la puça dels gats és de color rojós-pardenc), que conten en un mecanisme bucal de tubos especialment adaptat per a poder alimentar-se de la sanc dels seus hostes. Tenen el cos comprimit lateralment, lo que les permet desplaçar-se en facilitat entre els pèls o plomes de l'hoste. Tenen les pates llargues i les trasseres estan adaptades per al bot, que pot ser de fins a 18 cm. en direcció vertical i 33 cm. en direcció horisontal. Açò representa una distància de fins a 200 voltes la seua pròpia llongitut, lo que convertix a les puces en el millor saltador entre els animals en relació en el seu tamany corporal. El cos de la puça és dur, polit, i està cobert en molts pèls i espines curtes dirigides cap a arrere. Esta característica els assegura un trànsit de corregut entre els cabells de l'hoste. La durea del seu cos els permet soportar grans pressions (provablement com a resultat d'una adaptació per a sobreviure el rascat, etc.), fins i tot l'eixercida pels dits humans.
Cicle vital
Les puces són insectes holometàbols, és dir, tenen metamorfosis completa i passen per un complet cicle vital en estadis d'ou, larva, buba i adult. El periodo en que es completa el cicle d'ou a adult varia de dos semanes a huit mesos depenent de la temperatura, humitat, aliment i espècie. Normalment, despuix d'alimentar-se de sanc, la femella deposita entre 15 i 20 ous per dia, fins a 600 en tota la seua vida, usualment sobre l'hoste, normalment en animals pero també en humans.
Malalties
En la major part dels casos les puces són només una molèstia per als seus hostes, pero algunes persones i animals sofrixen una reacció alèrgica a la saliva de la puça, produint-se erupció. Les picadures de puça generalment tenen com a resultat la formació d'unes zones inflamades i llaugerament elevades que produïxen coentor i que tenen un sol punt de picadura en el centre.
No obstant, les puces poden transmetre malalties com el tifus i la devastadora pesta bubònica, transmesa entre rosegadors i humans per la puça de la rata d'aigüera (Nosopsyllus fasciatus) i la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis).
La puça comuna (Pulex irritans), la del gos (Ctenocephalides canis) i la del gat (Ctenocephalides felis) poden ser hostes intermediaris de cestodos (ténies o solitàries) com Dipylidium caninum o Hymenolepis diminuta les quals poden parasitar a l'home.
Expressions valencianes
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)], definix una série d'expressions valencianes relatives a la paraula puça:
- Com una puça, loc. Se diu d'una cosa extremadament menuda.
- Fer d'una puça un cavall, loc. Exagerar en extrem.
- No aguantar puces de ningú, loc. No tolerar burles ni ofenses de ningú.
- Tindre males puces, loc. Tindre poca paciència, irritar-se fàcilment, tindre mal humor.
- Tirar-se o espolsar-se les puces de damunt, loc. Refugir les responsabilitats, molèsties o preocupacions.
- Traure ad algú la puça de l'orella, loc. Escarmentar-lo, castigar-lo per a que s'avee a complir els seus deures.