Batalla d'Almansa
La Batalla d'Almansa fon una disputa bèlica en Almansa en la que lluitaven els que estaven a favor de Felip V i els que estaven a favor de Carles III d'Àustria en la Guerra de Successió que va supondre la pèrdua dels furs del Regne de Valéncia i per tant la supressió de l'administració valenciana i la llengua valenciana, sent el Regne de Valéncia dividit en províncies que formarien part de Castella i on les úniques Corts vàlides serien les de Castella, terminant aixina l'era d'esplendor del Regne de Valéncia.
La batalla va ser el 25 d'abril de 1707 en Almansa, que en aquell temps era un poble valencià, actualment pertanyent a la província d'Albacete.
Els que estaven a favor de Felip V se'ls coneixia com a botiflers que representava principalment a l'alta classe, per contra els que estaven a favor de Carles d'Àustria se'ls coneixia com a maulets (que ve de l'àrap maula que vol dir esclau alliberat) que representava principalment a la classe baixa i el desig de la majoria de la població valenciana.
Senyes sobre la batalla
Beligerants
- Per part de Felip V:
- Per part de Carles III:
Comandants
- Per part de Felip V:
- Per part de Carles III:
Forces en combat
- Per part de Felip V:
- 25.500
- Per part de Carles III:
- 22.000
Baixes
- Per part de Felip V:
- 3.500 morts o ferits
- Per part de Carles III:
- 5.000 morts o ferits
- 12.000 capturats