Anglés antic
| Anglès antic / Anglosaxó Ænglisc | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Regne d'Anglaterra (excloent els extrems sudoccidental i noroccidental), parts de la Escòcia actual al sur del riu Forth i zones orientals de Gales. |
| Regió: | |
| Parlants: | Llengua morta |
| Rànquing: | |
| Família: | llengua indoeuropea germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | ang |
| ISO/FDIS 639-3 | ang |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El anglés antic o anglosaxó[1] (Ænglisc en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'idioma anglés que es parlava en bona part de lo que hui és Anglaterra i en el sur de Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament. Era una llengua flexiva en molta llibertat en la seua sintaxis, al contrari que el anglés actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del germànic occidental i està estretament emparentat en el frisó antic i, d'una manera una miqueta més distant, en el saxón antic, ademés de presentar influències del nòrdic antic degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la Gran Bretanya de angles, juts i saxons, per un costat, i noruecs i danesos, per un atre, durant molt temps.
Referències
- ↑ El terme anglosaxó es va amprar a partir del sigle XVI per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se anglés antic a partir del s. XIX, ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la llengua anglesa des del periodo anglosaxó fins al anglés mig i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme anglosaxó per a referir-se a l'idioma.
Crystal, David (2003). The Cambridge Encyclopedia of the English Language, Cambridge University Press.