Artículs de la Constitució espanyola de 1978

TÍTUL PRELIMINAR

Artícul 1.

1. Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat.

3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Artícul 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles.

Artícul 3.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conéixer-la i el dret a usar-la.

2. Les demés llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus Estatuts.

3. La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Artícul 4.

1. La bandera d'Espanya està formada per tres franges horisontals, roja, groga i roja, sent la groga de doble esgambi que cada una de les roges.

2. Els Estatuts podran reconéixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Estes s'utilisaran junt a la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

Artícul 5.

La capital de l'Estat és la vila de Madrit.

Artícul 6.

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 8.

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Eixèrcit de Terra, l'Armada i l'Eixèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantisar la sobirania i independència d'Espanya, defendre la seua integritat territorial i l'ordenament constitucional.

2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organisació militar conforme als principis de la present Constitució.

Artícul 9.

1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i al restant de l'ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics promoure les condicions per a que la llibertat i l'igualtat de l'individu i dels grups en que s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstàculs que impedixquen o dificulten la seua plenitut i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garantisa el principi de llegalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguritat jurídica, la responsabilitat i l'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.

TÍTUL I Dels drets i deures fonamentals

Artícul 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenroll de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels demés sò fonamente de l'orde polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat en la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acorts internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

CAPÍTUL PRIMER Dels espanyols i els estrangers

Artícul 11.

1. La nacionalitat espanyola s'adquirix, es conserva i es pert d'acort en lo establit per la llei.

2. Cap espanyol d'orige podrà ser privat de la seua nacionalitat.

3. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat en els paisos iberoamericans o en aquells que hagen tingut o tinguen una particular vinculació en Espanya. En estos mateixos paisos, @aun cuando no reconeguen als seus ciutadans un dret recíproc, podran *naturalizarse els espanyols sense perdre la seua nacionalitat d'orige.

Artícul 12.

Els espanyols són majors d'edat als 18 anys.

Artícul 13.

1. Els estrangers gojaran en Espanya de les llibertats públiques que garantisa el present Títul en els térmens que establixquen els tractats i la llei.

2. Solament els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'artícul 23, llevat lo que, atenent a criteris de reciprocitat, puga establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

3. L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, atenent al principi de reciprocitat. Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no considerant-se com a tals els actes de terrorisme.

4. La llei establirà els térmens en que els ciutadans d'atres paisos i els *apátridas podran gojar del dret d'asil en Espanya.

CAPÍTUL SEGON Drets i llibertats

Artícul 14.

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre discriminació alguna per raó de naiximent, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol atra condició o circumstància personal o social.

SECCIÓ 1ª Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

Artícul 15.

Tots tenen dret a la vida i a l'integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguen ser somesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, llevat lo que puguen dispondre les lleis penals militars per a temps de guerra.

Artícul 16

1. Es garantisa la llibertat ideològica, religiosa i de cult dels individus i les comunitats sense més llimitació, en les seues manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'orde públic protegit per la llei.

2. Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seua ideologia, religió o creències.

3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en conte les creències religioses de la societat *españoa i mantindran les consegüents relacions de cooperació en l'Iglésia Catòlica i les demés confessions.

Artícul 17.

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguritat. Ningú pot ser privat de la seua llibertat, sino en l'observança de lo establit en este artícul i en els casos i en la forma prevists en la llei.

2. La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realisació de les desburgacions tendents a l'esclariment dels fets, i, en tot cas, en el determini màxim d'@setenta y dos hores, el detingut deurà ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.

3. Tota persona detinguda deu ser informada de forma immediata, i de modo que li siga comprensible, dels seus drets i de les raons de la seua detenció, no podent ser obligada a declarar. Es garantisa l'assistència d'advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els térmens que la llei establixca.

4. La llei regularà un procediment de «*habeas corpus» per a produir l'immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda illegalment. Aixina mateix, per llei es determinarà el determini màxim de duració de la presó provisional.

Artícul 18.

1. Es garantisa el dret a l'honor, a l'intimitat personal i familiar i a la pròpia image.

2. El domicili és inviolable. Cap entrada o registre podrà fer-se en ell sense consentiment del titular o resolució judicial, llevat en cas de flagrant delicte.

3. Es garantisa el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat resolució judicial.

4. La llei llimitarà l'us de l'informàtica per a garantisar l'honor i l'intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple eixercici dels seus drets.

Artícul 19.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. Aixina mateix, tenen dret a entrar i eixir *bremente d'Espanya en els térmens que la llei establixca. Este dret no podrà ser llimitat per motius polítics o ideològics.

Artícul 20.

1. Es reconeixen i protegixen els drets:

1. A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mig de la paraula, l'escrit o qualsevol atre mig de reproducció.
2. A la producció i creació lliterària, artística, científica i tècnica.
3. A la llibertat de càtedra.
4. A comunicar o rebre lliurement informació veraç per @cual-*quier mig de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'eixercici d'estes llibertats.

2. L'eixercici d'estos drets no pot restringir-se per mig de cap tipo de censura prèvia.

3. La llei regularà l'organisació i el control parlamentari dels mijos de comunicació social dependents de l'Estat o de qualsevol ent públic i garantisarà l'accés a dits mijos dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya.

4. Estes llibertats tenen el seu llímit en el respecte als drets reconeguts en este Títul, en els preceptes de les lleis que ho desenrollen i, especialment, en el dret a l'honor, a l'intimitat, a la pròpia image i a la protecció de la joventut i de l'infància.

5. Només podrà acordar-se el seqüestre de publicacions, gravacions i atres mijos d'informació en virtut de resolució judicial.

Artícul 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'eixercici d'este dret no necessitarà autorisació prèvia.

2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà prohibir-les quan existixquen raons fundades d'alteració de l'orde públic, en perill per a persones o bens.

Artícul 22.

1. Es reconeix el dret d'associació.

2. Les associacions que perseguixquen fins o utilisen mijos tipificats com a delicte són illegals.

3. Les associacions constituïdes a l'ampar d'este artícul deuran inscriure's en un registre @a los solos efectos de publicitat.

4. Les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en les seues activitats en virtut de resolució judicial motivada.

5. Es prohibixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.

Artícul 23.

1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els assunts públics, directament o per mig de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

2. Aixina mateix, tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, en els requisits que senyalen les lleis.

Artícul 24.

1. Totes les persones tenen dret a obtindre tutela efectiva dels juges i tribunals en l'eixercici dels seus drets i interessos llegítims, sense que, en cap cas, puga produir-se indefensió.

2. Aixina mateix, tots tenen dret al Juge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a l'assistència de lletrat, a ser informats de l'acusació formulada contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i en totes les garanties, a utilisar els mijos de prova pertinents per al seu defensa, a no declarar contra sí mateixos, a no confessar-se culpables i a la presunció d'inocència. La llei regularà els casos en que, per raó de parentesc o de secret professional, no s'estarà obligat a declarar sobre fets presuntament delictius.

Artícul 25.

1. Ningú pot ser condenat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïxquen delicte, falta o infracció administrativa, segons la llegislació vigent en aquell moment.

2. Les penes *privativas de llibertat i les mesures de seguritat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condenat a pena de presó que estigués complint la mateixa gojarà dels drets fonamentals d'este Capítul, a excepció d'els que es vegen expressament llimitats pel contingut del fallo condenatori, el sentit de la pena i la llei penitenciària. En tot cas, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguritat Social, aixina com a l'accés a la cultura i al desenroll integral de la seua personalitat.

3. L'Administració civil no podrà impondre sancions que, directa o subsidiàriament, impliquen privació de llibertat.

Artícul 26.

Es prohibixen els Tribunals d'Honor en l'àmbit de l'Administració civil i de les organisacions professionals.

Artícul 27.

1. Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyança.

2. L'educació tindrà per objecte el ple desenroll de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garantisen el dret que vares agarrar als pares per a que els seus fills reben la formació religiosa i moral que estiga d'acort en les seues pròpies conviccions.

4. L'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta.

5. Els poders públics garantisen el dret de tots a l'educació, per mig d'una programació general de l'ensenyança, en participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.

7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració en fondos públics, en els térmens que la llei establixca.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per a garantisar el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reunixquen els requisits que la llei establixca.

10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en els térmens que la llei establixca.

Artícul 28.

1. Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà llimitar o exceptuar l'eixercici d'este dret a les Forces o *Institu-tós armats o als demés Cossos somesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu eixercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprén el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seua elecció, aixina com el dret dels sindicats a formar confederacions i a formar organisacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

2. Es reconeix el dret a la folga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que regule l'eixercici d'este *dere-*cho establirà les garanties precises per a assegurar el *mantenimien-*to dels servicis essencials de la comunitat.

Artícul 29.

1. Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i colectiva, per escrit, en la forma i en els efectes que determine la llei.

2. Els membres de les Forces o Instituts armats o dels Cossos somesos a disciplina militar podran eixercir este dret només individualment i @con arreglo a lo dispost en la seua llegislació específica.

SECCIÓ 2ª Dels drets i deures dels ciutadans

Artícul 30.

1. Els espanyols tenen el dret i el deure defendre a Espanya.

2. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, en les degudes garanties, l'objecció de consciència, aixina com les demés causes d'exenció del servici militar obligatori, podent impondre, en el seu cas, una prestació social *sustitutoria.

3. Podrà establir-se un servici civil per al compliment de fins d'interés general.

4. Per mig de llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.

Artícul 31.

1. Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acort en la seua capacitat econòmica per mig d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà alcanç *confiscatorio.

2. La despesa pública realisarà una assignació equitativa dels recursos públics, i la seua programació i eixecució respondran als criteris d'eficiència i economia.

3. Només podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic @con arreglo a la llei.

Artícul 32.

1. L'home i la dòna tenen dret a contraure matrimoni en plena igualtat jurídica.

2. La llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i capacitat per a contraure-ho, els drets i deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.

Artícul 33.

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència.

2. La funció social d'estos drets delimitarà el seu contingut, d'acort en les lleis.

3. Ningú podrà ser privat dels seus bens i drets sino per causa justificada d'utilitat pública o interés social, per mig de la corresponent indemnisació i de conformitat en lo dispost per les lleis.

Artícul 34.

1. Es reconeix el dret de fundació per a fins d'interés general, @con arreglo a la llei.

2. Regirà també per a les fundacions lo dispost en els apartats 2 i 4 de l'artícul 22.

Artícul 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense que en cap cas puga fer-es discriminació per raó de sexe.

2. La llei regularà un estatut dels treballadors.

Artícul 36.

La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels Coleges Professionals i l'eixercici de les professions titulades. L'estructura interna i el funcionament dels Coleges deuran ser democràtics.

Artícul 37.

1. La llei garantisarà el dret a la negociació colectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, aixina com la força vinculant dels convenis.

2. Es reconeix el dret dels treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte colectiu. La llei que regule l'eixercici d'este dret, sense perjuí de les llimitacions que puguen establir, inclourà les garanties precises per a assegurar el funcionament dels servicis essencials de la comunitat.

Artícul 38.

Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics garantisen i protegixen el seu eixercici i la defensa de la productivitat, d'acort en les exigències de l'economia general i, en el seu cas, de la planificació.

CAPÍTUL TERCER Dels principis rectors de la política social i econòmica

Artícul 39.

1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.

2. Els poders públics asseguren, aixina mateix, la protecció integral dels fills, iguals estos davant la llei en independència de la seua filiació, i de les mares, qualsevol que siga el seu estat civil. La llei possibilitarà l'investigació de la paternitat.

3. Els pares deuen prestar assistència de tot orde als fills *habidos dins o fòra del matrimoni, durant la seua minoria d'edat i en els demés casos en que llegalment procedixca.

4. Els chiquets gojaran de la protecció prevista en els acorts internacionals que velen pels seus drets.

Artícul 40.

1. Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d'una política d'estabilitat econòmica. De manera especial realisaran una política orientada a la plena ocupació.

2. Aixina mateix, els poders públics fomentaran una política que garantise la formació i readaptació professionals; velaran per la seguritat i higiene en el treball i garantisaran el descans necessari, per mig de la llimitació de la jornada laboral, les vacacions periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.

Artícul 41.

Els poders públics mantindran un règim públic de Seguritat Social per a tots els ciutadans, que garantise l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries seran lliures.

Artícul 42.

L'Estat velarà especialment per la *salvaguardia dels drets econòmics i socials dels treballadors espanyols en l'estranger i orientarà la seua política cap a la seua tornada.

Artícul 43.

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

2. Competix als poders públics organisar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots al respecte.3. Els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i el deport. Aixina mateix facilitaran l'adequada utilisació de l'oci.

Artícul 44.

1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la que tots tenen dret.

2. Els poders públics promouran la ciència i l'investigació científica i tècnica en benefici de l'interés general.

Artícul 45.

1. Tots tenen el dret a gojar d'un mig ambient adequat per al desenroll de la persona, aixina com el deure conservar-ho.

2. Els poders públics velaran per l'utilisació racional de tots els recursos naturals, en la finalitat de protegir i millorar la calitat de la vida i defendre i restaurar el mig ambient, recolzant-se en l'indispensable solidaritat colectiva.

3. Per a els qui violen lo dispost en l'apartat anterior, en els térmens que la llei fixe s'establiran sancions penals o, en el seu cas, administratives, aixina com l'obligació de reparar el dany causat.

Artícul 46.

Els poders públics garantisaran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels bens que ho integren, qualsevol que siga el seu règim jurídic i la seua titularitat. La llei penal sancionarà els atentats contra este patrimoni.

Artícul 47.

Tots els espanyols tenen dret a gojar d'una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret, regulant l'utilisació del sol d'acort en l'interés general per a impedir l'especulació.La comunitat participarà en les plusvalies que genere l'acció urbanística dels ents públics.Artícul 48.Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenroll polític, social, econòmic i cultural.

Artícul 49.

Els poders públics realisaren una política de previsió, tracta-mente, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, a els que prestaran l'atenció especialisada que requerixquen i els ampararan especialment per al fruïment dels drets que este Títul otorga a tots els ciutadans.

Artícul 50.

Els poders públics garantisaran, per mig de pensions adequades i periòdicament actualisades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Aixina mateix, i en independència de les obligacions familiars, promouran el seu benestar per mig d'un sistema de servicis socials que atendran els seus problemes específics de salut, vivenda, cultura i oci.

Artícul 51.

1. Els poders públics garantisaran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, per mig de procediments eficaços, la seguritat, la salut i els llegítims interessos econòmics dels mateixos.

2. Els poders públics promouran l'informació i l'educació dels consumidors i usuaris, fomentaran les seues organisacions i sentiran a estes en les qüestions que puguen afectar a aquells, en els térmens que la llei establixca.3. En el marc de lo dispost pels apartats anteriors, la llei regularà el comerç interior i el règim d'autorisació de productes comercials.

Artícul 52.

La llei regularà les organisacions professionals que contribuïxquen a la defensa dels interessos econòmics que els siguen propis. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

CAPÍTUL QUART De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

Artícul 53.

1. Els drets i llibertats reconeguts en el Capítul Segon del present Títul vinculen a tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas deurà respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l'eixercici de tals drets i llibertats, que es tutelaran d'acort en lo previst en l'artícul 161, 1, a).

2. Qualsevol ciutadà podrà recaptar la tutela de les llibertats i drets reconeguts en l'artícul 14 i la Secció 1ª del Capítul Segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i *sumariedad i, en el seu cas, a través del recurs d'ampar davant el Tribunal Constitucional. Este últim recurs serà aplicable a l'objecció de consciència reconeguda en l'artícul 30.3. El reconeiximent, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el Capítul Tercer informaran la llegislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Només podran ser alegats davant la Jurisdicció ordinària d'acort en lo que disponguen les lleis que els desenrollen.

Artícul 54.

Una llei orgànica regularà l'institució del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per estes per a la defensa dels drets compresos en este Títul, a l'efecte del qual podrà supervisar l'activitat de l'Administració, donant conte a les Corts Generals.

CAPÍTUL QUINT De la suspensió dels drets i llibertats

Artícul 55.

1. Els drets reconeguts en els artículs 17, 18, apartats 2 i 3, artículs 19, 20, apartats 1, a) i d), i 5, artículs 21, 28, apartat 2, i artícul 37, apartat 2, podran ser suspesos quan s'acorde la declaració de l'estat d'excepció o de lloc en els térmens prevists en la Constitució. S'exceptua de lo establit anteriorment l'apartat 3 de l'artícul 17 per al supòsit de declaració d'estat d'excepció.

2. Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en els que, de forma individual i en la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els artículs 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, poden ser suspesos per a persones determinades, en relació en les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. L'utilisació injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en dita llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i llibertats reconeguts per les lleis.

TÍTUL II De la Corona

Artícul 56.

1. El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment en les nacions de la seua comunitat històrica, i eixercix les funcions que li atribuïxen expressament la Constitució i les lleis.

2. El seu títul és el de Rei d'Espanya i podrà utilisar els demés que corresponguen a la Corona.

3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre refrendats en la forma establida en l'artícul 64, carint de validea sense dit refrende, llevat lo dispost en l'artícul 65, 2.

Artícul 57.

1. La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Don Juan Carlos I de Borbón, llegítim hereu de la dinastia històrica. La successió en el tro seguirà l'orde regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la llínea anterior a les posteriors; en la mateixa llínea, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, el varó a la dòna, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys.

2. El Príncip hereu, des del seu naiximent o des de que es produïxca el fet que origine la crida, tindrà la dignitat de Príncip d'Astúries i els demés títuls vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.

3. Extinguides totes les llínees anomenades en dret, les Corts Generals proveiran a la successió en la Corona en la forma que més convinga als interessos d'Espanya.

4. Aquelles persones que tenint dret a la successió en el tro contragueren matrimoni contra l'expressa prohibició del Rei i de les Corts Generals, quedaran excloses en la successió a la Corona per sí i els seus descendents.

5. Les abdicacións i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que ocórrega en l'orde de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica.

Artícul 58.

La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat lo dispost per a la Regència.

Artícul 59.

1. Quan el Rei anara menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, en el seu defecte, el parent major d'edat més pròxim a succeir en la Corona, segons l'orde establit en la Constitució, entrarà a eixercir immediatament la Regència i l'eixercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.

2. Si el Rei s'inhabilitara per a l'eixercici de la seua autoritat i l'impossibilitat anara reconeguda per les Corts Generals, entrarà a eixercir immediatament la Regència el Príncip hereu de la Corona, si fora major d'edat. Si no ho anara, es procedirà de la manera prevista en l'apartat anterior, fins que el Príncip hereu alcance la majoria d'edat.

3. Si no haguera cap persona a qui corresponga la Regència, esta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres o cinc persones.

4. Per a eixercir la Regència cal ser espanyol i major d'edat.

5. La Regència s'eixercirà per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.

Artícul 60.

1. Serà tutor del Rei menor la persona que en el seu testament haguera nomenat el Rei difunt, sempre que siga major d'edat i espanyol de naiximent; si no ho haguera nomenat, serà tutor el pare o la mare; mentres permaneixquen viudos. En el seu defecte, ho nomenaran les Corts Generals, pero no podran acumular-se els càrrecs de Regente i de tutor sino en el pare, mare o ascendents directes del Rei.

2. L'eixercici de la tutela és també incompatible en el de tot càrrec o representació política.

Artícul 61.

1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà jurament d'eixercitar fidelment les seues funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.

2. El Príncip hereu, en alcançar la majoria d'edat, i el Regente o Regentes en fer-se càrrec de les seues funcions, prestaran el mateix jurament, aixina com el de fidelitat al Rei.

Artícul 62.

Correspon al Rei:

• Sancionar i promulgar les lleis.
• Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els térmens prevists en la Constitució.
• Convocar a referèndum en els casos prevists en la Constitució.
• Propondre el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-ho, aixina com posar fi a les seues funcions en els térmens prevists en la Constitució.
• Nomenar i separar als membres del Govern, a proposta del seu President.
• Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, conferir les ocupacions civils i militars i concedir honors i distincions @con arreglo a les lleis.
• Ser informat dels assunts d'Estat i presidir, a estos efectes, les sessions del Consell de Ministres, quan ho estime oportú, a petició del President del Govern.
• El mando suprem de les Forces Armades.
• Eixercir el dret de gràcia en apany a la llei, que no podrà autorisar indults generals.
• L'Alt Patronat de les Reals Acadèmies.

Artícul 63.

1. El Rei acredita als embaixadors i atres representants diplomàtics. Els representants estrangers en Espanya estan acreditats davant ell.

2. Al Rei correspon manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment per mig de tractats, de conformitat en la Constitució i les lleis.

3. Al Rei correspon, prèvia autorisació de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.

Artícul 64.

1. Els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern, i la dissolució prevista en l'artícul 99, seran refrendats pel President del Congrés.

2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els refrenden.

Artícul 65.

1. El Rei rep dels Presuposts de l'Estat una cantitat global per al sosteniment de la seua Família i Casa, i distribuïx lliurement la mateixa.

2. El Rei nomena i relleva lliurement als membres civils i militars de la seua Casa.

TÍTUL III De les Corts Generals

CAPÍTUL PRIMER De les Cambres

Artícul 66.

1. Les Corts Generals representen al poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

2. Les Corts Generals eixercixen la potestat llegislativa de l'Estat, aproven els seus Presuposts, controlen l'acció del Govern i tenen les demés competències que els atribuïxca la Constitució.

3. Les Corts Generals són inviolables.

Artícul 67.

1. Ningú podrà ser membre de les dos Cambres simultàneament, ni acumular l'acta d'una Assamblea de Comunitat Autònoma en la de Diputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.

3. Les reunions de Parlamentaris que se celebren sense convocatòria reglamentària no vincularan a les Cambres, i no podran eixercir les seues funcions ni ostentar els seus privilegis.

Artícul 68.

1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en els térmens que establixca la llei.

2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cada una d'elles per un Diputat. La llei distribuirà el número total de Diputats, assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els demés en proporció a la població.

3. L'elecció es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.

4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguen en ple us dels seus drets polítics.La llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'eixercici del dret de sufragi als espanyols que es troben fora del territori d'Espanya.

6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta dies i xixanta dies des de la terminació del mandat. El Congrés electe deurà ser convocat dins dels vinticinc dies següents a la celebració de les eleccions.

Artícul 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial.

2. En cada província s'elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cada una d'elles, en els térmens que senyale una llei orgànica.

3. En les províncies insulars, cada illa o agrupació d'elles, en Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció a efectes d'elecció de Senadors, corresponent tres a cada una de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cada una de les següents illes o agrupacions: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Ferro, Lanzarote i La Palma.

4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cada una d'elles dos Senadors.

5. Les Comunitats Autònomes designaran ademés un Senador i un atre més per cada milló d'habitants del seu respectiu territori. La designació correspondrà a l'Assamblea llegislativa o, en el seu defecte, a l'orgue colegiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acort en lo que establixquen els Estatuts, que asseguraran, en tot cas, l'adequada representació proporcional.

6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels *Sena-dores termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

Artícul 70.

1. La llei electoral determinarà les causes de inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i Senadors, que comprendran en tot cas:

• Als components del Tribunal Constitucional.
• Als alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que determine la llei, en l'excepció dels membres del Govern.
• Al Defensor del Poble.
• Als Magistrats, Juges i Fiscals en actiu.
• Als militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguritat i Policia en actiu.
• Als membres de les Juntes Electorals.

2. La validea de les actes i credencials dels membres d'abdós Cambres estarà somesa al control judicial, en els térmens que establixca la llei electoral.

Artícul 71.

1. Els Diputats i Senadors gojaran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'eixercici de les seues funcions.

2. Durant el periodo del seu mandat els Diputats i Senadors gojaran aixina mateix d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorisació de la Cambra respectiva.

3. En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.