Vuk Branković
Vuk Branković | |||
---|---|---|---|
Ocupació: | Gospodín (senyor) | ||
Naiximent: | 1345 | ||
Lloc de naiximent: | Kosovo | ||
Defunció: | 6 d'octubre de 1397 | ||
Lloc de defunció: | Kosovo |
Vuk Branković (en serbi cirílic: Вук Бранковић, mort el 6 d'octubre de 1397) va ser un noble migeval serbi, knez (príncip) de Raška-Kosovo, que va regnar des de la seua capital Pristina fins a Prizren a l'oest i Skopje al sur dels Balcans durant el sigle XIV. Pertanyia a la dinastia Branković.
La família Branković era molt poderosa, i en ella es trobaven antepassats que havien ocupat el tro de Sèrbia. El mateix Vuk va contraure matrimoni en Mara, la filla major de la princesa Milica Nemanjić i el príncip Lazar, sobirà dels serbis del sur despuix del final de la dinastia Nemanjić. Vuk també tenia el càrrec de general en l'eixèrcit del príncip Lazar.
La tradició popular té a Vuk com un traïdor. Supostament, Vuk va tacar el nom de la seua família quan va traïcionar al príncip Lazar en la Batalla de Kosovo, a la que va sobreviure en 1389. No obstant, açò no es considera històricament cert.[1]
En l'any 1396, Branković es va unir als croats en la Batalla de Nicòpolis contra els turcs. Despuix d'açò, el sultà Beyazid I va otorgar a Stefan Lazarević la major part de les terres de Vuk Branković en Kosovo. Vuk va morir a l'any següent en un calabós turc.
Despuix de la seua mort, el seu fill Đurađ, príncip de Kosovo, va reclamar el tro de Sèrbia, enfrontant-se al príncip Stefan Lazarević que era el seu cosí i fill del príncip Lazar. Varen fer la pau i varen lluitar exitosament contra els turcs en 1413. Đurađ es va convertir en príncip de totes les terres de Sèrbia i va ser oficialment reconegut com a tal en 1429, despuix de la repentina mort del seu cosí Stefan Lazarević en 1427.
Referències
- ↑ ISBN 86-447-0006-5: Dušan Bataković: Les cròniques de Kosovo: Primera Part: Història i Ideologia (en anglés)