Jofré de Borja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncip de Squillace i duc de Cariati, fon un dels membres de la saga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, despuix Papa Alexandre VI.

Filiació

Jofré fon el quart fill del cardenal Roderic de Borja i de la seua amant Vannozza Cattanei. Roderic desconfiava de la seua paternitat i no es va preocupar molt pel seu futur, a diferència dels títuls i riquees que va procurar pels seus germans majors Joan, Cèsar i Lucrècia.

Matrimonis

Pero la necessitat del Papa Borja de reforçar aliances en atres famílies el va conduir a reconéixer a Jofré com a fill llegítim i a convindre el seu matrimoni, quan només tenia 13 anys, en la filla illegítima d'Alfons II de Nàpols, Sança d'Aragó. Per este matrimoni rebé del rei el títul de primer príncep de Squillace i duc de Cariati, en Calàbria.

L'enllaç es celebrà en l'any 1494 en el Castell Nou de Nàpols. En l'invasió dels francesos de Carles VIII i la mort d'Alfons II, la parella es va traslladar en l'any 1496 a Roma. En l'any 1506, quan ya havien retornat a Nàpols, morí Sança sense descendència.

Jofré es va tornar a casar en Maria Milà d'Aragó, filla del primer comte d'Albaida, en qui va tindre quatre fills.