Líban

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
الجمهورية اللبنانية
Al-Ŷumhūriya Al-Lubnāniya
República Libanesa
Flag of Lebanon.svg Coat of arms of Lebanon.svg
Lebanon (orthographic projection).svg

Capital: Beirut
Ciutat més poblada:
Forma de Govern: República parlamentària
President: Michel Suleiman
Llengües: Àrap
Ubicació: 33° 54′ N, 35° 32′ E
Altitut:
Superfície: 10,452
Població: 4.125.247
Densitat: 358
Gentilici:
Moneda: Lliura libanesa (LBP)
Prefix Telefònic: 961
Us Horari: (UTC+2)
Domini de Internet: .lb
Membre de:


El Líban (en àrap لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mijà que fa frontera al nort i a l'est en Síria, al sur en Israel i a l'oest està banyat pel Mediterràneu. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

Fon part del Imperi otomà des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la Primera Guerra Mundial. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el Mandat francés. Els francesos varen expandir les fronteres del Governació del Mont Líban, la qual cosa va ser poblat per maronites i drusos per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, confesionaliste, un tipo consociativisme de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren Bechara El Khoury, primer president de Líban, Riad El-*Solh, primer Primer Ministre del Líban i Emir Majid Arslan II, Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de Orient Pròxim, que li va valdre el sobrenom de la Suïssa d'Orient Pròxim. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible Guerra Civil Libanesa de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la Organisació Internacional de la Francofonia.


A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de Beirut estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la Guerra del Líban, d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i Hezbollah, que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del Consell de Seguritat de l'ONU.

Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com Síria, Israel o Palestina). A pesar d'això, la seua capital Beirut torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i *occidentalizadas del Mig Oriente.


Historia

Artícul principal → Historia del Líban.

El Líban, hereu de Fenícia i cresol històric de comunitatés cristianes i musulmanes, va ser ocupat pel Imperi otomà en el sigle XVI. La mort de 12000 cristians en la guerra entre estos i els drusos en 1860 va provocar el desembarc de tropes franceses per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota turca en la Primera Guerra Mundial, el protectorat de França es va prolongar fins a 1943, any en que el país es va constituir com Estat (si ben havia proclamat la seua independència el 26 de novembre de 1941, pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En 1946 les tropes franceses varen abandonar el Líban.



 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    Catar    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen