Carretera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Carretera en Niigata, Japó.
Calçada romana en Herculà.

Una carretera o ruta és una via de domini i us públic, proyectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehículs automòvils. Existixen diversos tipos de carreteres, encara que coloquialment s'usa el terme carretera per a definir a la carretera convencional que pot estar conectada, a través d'accessos, a les propietats confrontants, diferenciant-les d'un atre tipo de carreteres, les autovias i autopistas, que no poden tindre passos i creus al mateix nivell. Les carreteres es distinguixen d'un simple camí perque estan especialment concebudes per a la circulació de vehículs de transport.

En les àrees urbanes les carreteres divergixen a través de la ciutat i se'ls crida carrers tenint un paper doble com a via d'accés i ruta.


Història

Vore també: Calçada romana

Es creu que els primers camins varen ser creats a partir del pas dels animals, encara que açò està posat en dubte ya que els animals no solen recórrer els mateixos camins. El Camine de *Icknield és un eixemple d'este tipo d'orige on humans i animals seguien el mateix camí. A estos camins li'ls denomina camins del desig.

Una de les grans impulsores de l'evolució vial va ser la civilisació romana, deixant fins hui (i encara en bones condicions) una vasta ret de carreteres.

Història de les carreteres

Autovia en Valladolid, Espanya.
Cabines de peage en Japó.
  • Carrers pavimentats han segut trobades en *Ur que daten de 4000 anys abans de l'era comuna
  • En Índia es comencen a usar rajoles per a *pavimentar els carrers 3000 anys abans de l'era comuna
  • En el 500a.C. Darío I ordena eixecutar la primera ret de camins que inclourà el @Camino real Persa que serà també usat durant el Imperi romà.
  • A partir de l'any 312 abans de Crist el Imperi romà començarà a construir una gran ret de calçades que unirà Europa i el Nort d'Àfrica per mig de 29 grans artèries en una ret que cobrirà 78.000 quilómetros.
  • A partir del 700 despuix de Crist, el Imperi islàmic construirà una ret de camins pròpia. Les més sofisticades apareixen en Bagdad on s'usa alquitrà. L'alquitrà es va extraure dels pous petrolífers de la regió per mig d'una destilació destructiva.[1]
  • En el sigle XVII, les construcció i el manteniment dels camins britànics depenia de les administracions locals. Esta situació va provocar un irregular estat de les mateixes. Per a remediar açò es varen crear les primeres vies de peage en l'any 1706 en la finalitat de sufragar els costs de manteniment de la via per mig del cobro de tarifes. No obstant en 1844 uns disturbis varen provocar la desaparició d'este sistema.[2]
  • En Espanya va ser en el sigle XVIII, concretament en 1759 i durant el regnat de Fernando VI, quan es va crear la figura del "peó caminero". Situat a peu de camí, era l'encarregat de cuidar de l'estat de la carretera en cada llegua, unitat de distància equivalent a uns cinc quilómetros i mig.
  • Seria en els anys 30 del sigle XX quan en Alemània es comença a desenrollar un nou tipo de carretera d'alta capacitat per a vehículs coneguda com autobahn que serien les primeres autopistes de l'història.






  1. Lendering, Jona. «Royal Road». History of Iran. Iran Chamber of Society. Consultat el 9 de abril de 2007.
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Rebecca and her daughters menja to Rhayader. Victorian Powys for Schools. Consultat el 28 d'abril de 2007.