Tartessos

Tartessos era una civilisació de l'Edat de Bronze, el primer regne de la península i la que els grecs consideraven la civilisació d'occident. Estava situada en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos (Guadalquivir).

Capital

Referència grega

Segons Heródoto, Estrabon i atres historiadors grecs i romans, Tartessos no soles eren un riu i una rica civilisació sino una ciutat estat. Era una gran ciutat portuària situada en front de les Columnes de Hércules. A Tartessos venien grecs fenicis i egípcis buscant els grans metals preciosos que extraien de les mines de Río Tinto. Els dos primers establiren ciutats en la finalitat de comerciar en este ric regne.

Referència bíblica

En la Bíblia Tartessos apareix registrada en el nom de Tarshis. Segons els llibres del Rei Salomó (10-20) el del Profeta Ezequiel i el de Jonás Tarshis era una rica ciutat portuaria, que les seues naus (Les naus de Tarshis) portaven riquees als ports d'orient. En el llibre dels reis es parla com a Salomó li porten or, argent, marfil, monos i titos reals.

L'Atlàntida

Per a Platón era una ciutat de illes circulars situada en front de les Columnes de Hércules a la que aplegaven barcos mercants despuix d'una travesia de tres anys. La ciutat era la més rica en metals preciosos i gobernada per una podrerosa monarquía. Pero Platón descriu sobretot el seu cataclísmic final: conta com en un dia i una nit la ciutat fon borrada del mapa per a sempre. I Tartessos desapareix misteriosament de les fonts bíbliques i gregues. Totes estes similituts fan pensar que Tartessos Tarshis i L'Atlàntida serien la mateixa ciutat. Segons esta hipótesis la ciutat estaria en el parc nacional de Donyana segons els restos arqueològics pareixen indicar.

Cancho Roano

Cancho Roano és un santuari Tartésic situat en la Provincia de Badajoz. Segon esta hipótesis el foso s'aprecia que no tenia funció sino que era simbòlic. Esta oferix una fascinat solució al enigma de Cancho Roano: afirma que Cancho Roano és un santuàri en recort a L'Atlàntida i que és una ciutat en miniatura d'ella. En primer lloc la pedra no es extremenya sino que la portaren desde Donyana, també el altar del santuari és un símbol faraónic de 3000 anys d'antiguetat. Segons Plató l'història li arrivà del legislador grec Soló que a l'hora l'escoltà dels sacerdots egipcis. Pero hi ha una prova més important per a esta teoria i és una estela de pedra que es trova a l'entrada de cada ciutat santuari tartésic, que és un guerrer que sosté els anells concèntrics de L'Atlàntida.

Deixar clar que L'Atlàntida és un mito i Tartessos és una realitat realitat hitòrica i açò una teoria.

Govern

Tartessos estava governada per una monarquia de reis, dels cuals soles u és hitòric. Els atres com Gerion Nórax Gàrgolis i Hàbis són part de la mitologia. L'únic històric fon Argantònio, el primer habitant d'Espanya i Portugal del que es coneix el seu nom. Segons els grecs mantingué el comerç en els Focences durant 40 anys i ajudà a Fócea a finançar la fortificació de la ciutat contra els perses. Pero açò no fon prou per a detindre a Pérsia i Focea caigué. Plini el Vell li otorga una vida de 80 anys (630a.C al 550a.C.) Heródoto (670a.C. 530a.c.) 120 i atres fins a 300 anys. Lo que indica que tingué una llarga longevitat.

Anex

Per a saber més vore: En busca de la Atlántida de National Geographic - YouTube