Mahatma Gandhi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Durant la Marxa de la sal

'Mahatma Gandhi va nàixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble cercà de l'Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la casta "vaisya" (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va eixercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realisar a Suràfrica l'any 1893. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Suràfrica per mig de la resistència passiva i la desobediència civil.

Va tornar a l'Índia el 1915 i el 1921 ya figurava al front del Congrés Nacional Indi. Va instaurar nous mètodos de lluita (les vagues i les vagues de fam), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la no-violència com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la Marcha de la sal, una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.

Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un héroe nacional. L'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tenir conflictes en el seu discípul Nehru, que representava l'esquerra. El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar en els nacionalistes; pero, atés que no es va trobar una solució satisfactòria, estes van radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del Pakistan el va descorajar profundament.

Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors', els pàrias o ‘intocables' i els mlecha o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i va defendre els musulmans al territori hindú, per la qual cosa va ser assessinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de giner de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seues cendres van ser llançades al riu Ganges.

Referències

  1. Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155