Androdon aequatorialis
El colibrí piquidentado[1] o pico de dent blancuzco (Androdon aequatorialis),[2] també denominat colibrí pique dent,[3] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Androdon. És natiu de l'extrem surest d'América Central i noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la regió del Va chocar des de l'extrem oriental de Panamà (Darién), cap al sur per l'oest de Colòmbia (des de Va chocar), fins al noroest d'Equador (oest de Pichincha).[4]
Esta espècie és un resident comú en els seus hàbitats naturals: el sotobosque de selves humides primàries des del nivell de la mar fins als 1100 m d'altitut. Forrajea des de l'estrat baix fins al mig del bosc; ocasionalment és trobat en les vores del bosc o en creiximents secundaris a lo llarc de quebrades.[4]
Descripció
Medix 13,5 cm de llongitut i pesa 9 g el macho i entre 5,5 i 7 g la femella. El pico és negre i molt llarc, aplega a medir 4 cm, llaugerament recurvado, en lleu gancho apical i mandíbula groga. La corona i rabadilla són cobrizo-morades, les supracaudales blanques i negruzcas, la coa grisa és redonejada, en àpiç blanc; les parts inferiors són blancuzcas estriadas de negruzco i les parts superiors verts. La femella és com el macho, pero sense el gancho en el pico, en la corona més apagada i menys estriada per davall.[3][4]
Comportament
Alimentació
La seua dieta es compon del néctar de flors de arbustos i epífitas tals com Ericaceae i Gesneriaceae. També s'alimenta de menuts insectes, el pico serrat està perfectament adequat per a colectar les seues principals preses, aranyes, en fulls, cavitats en barrancs o forats estrets; ocasionalemente, busca per assuts en el seu pico ganchudo en fulls morts retortillats.[4]
Vocalisació
La vora és una frase repetida contínuament, de timbre alt, generalment en tres notes «tsi-tsii-tsek...tsi-tsii-tsek...» en més émfasis en la segona, donada en més freqüència en el lek a on s'agrupen varis machos. Mentres s'alimenta o en vol dona un reclam curt i repetit, com un zumbido «tzek».[4]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie A. aequatorialis i el gènero Androdon varen ser descrits per primera volta pel ornitólogo britànic John Gould en 1863 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «Equador».
Etimologia
El nom genèric masculí «Androdon» es compon de les paraules del grec «anēr, andros» que significa ‘home’, i «odous, odōn» que significa ‘dent’; i el nom de l'espècie «aequatorialis», en llatí s'aplica comunament a espècies originàries d'Equador.[5]
Taxonomia
És monotípica.[4]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 127.
- ↑ . Avibase. Consultat el 12 de juny de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.(2006).Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers.Buenos Aires:
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Androdon aequatorialis en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Androdon, p. 47; aequatorialis, p. 33»