Quercus canariensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Roure andalús

Archiu:Quercus canariensis 1.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus canariensis
Autoritat Willd.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Quercus canariensis range.svg
Distribució natural


El roure andalús (Quercus canariensis) és un arbre caducifoli de la família fagàcea, endèmic del sur-oest d’Europa, especialment Andalusia, i d’Àfrica del nort. Encara en el seu nom, no es troba en Canàries.

Descripció

El Quercus canariensis és un arbre gran, de fins a 25–30 m d’altura, copa ampla i escorça llisa en els eixemplars jóvens i més fissurada en els vells.

- Fulla: grans, alternes, simples, de forma oblonga o elíptica, marges dentats o poc lobulats. De color vert fosc per l’anvers i més clares pel revers, caduques.

- Flor: monoic, florix en primavera (abrilmaig) en aments masculins penjants i flors femenines axilars.

- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent. bellota ovoide, de fins a 4 cm, en una cúpula escamosa. Maduració anual, de gust dolç.

- Soca: tronc dret i potent, escorça grisenca. Rebrot lent.

Hàbitat

Preferix zones de clima subhumit a humit, sobre sols silícics i en altituts entre 300 i 1.200 m. Es troba en Andalusia occidental, el nort d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia) i alguns punts d’Extremadura. Preferix barrancs i caents fresques. S’associa en carrascas, castanyers i fleixs.

Taxonomia

Quercus canariensis fon descrit per Willd. en l’any 1809.

Etimologia

- Quercus: nom llatí que designa els roures.

- canariensis: epítet llatí que fa referència erròneament a les Illes Canàries, degut a una confusió botànica antiga.

Subespècies, varietats i hibridacions

No se’n reconeixen varietats majors. Pot hibridar ocasionalment en atres roures caducifolis del mateix hàbitat, com Quercus faginea o Quercus pubescens.

Referències

Bibliografia

  • Nombre vulgar preferido en castellano, en Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versión en español de la Collins Tree Guide

Enllaços externs