Gerald Brenan
| Edward Fitzgerald Brenan | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Escritor i hispaniste. | ||
| Naiximent: | 7 d'abril de 1894 | ||
| Lloc de naiximent: | Sliema, Malta | ||
| Defunció: | 19 de giner de 1987 | ||
| Lloc de defunció: | Màlaga, Espanya | ||
Edward Fitzgerald Brenan, conegut popularment com a Gerald Brenan (Sliema, Malta, 7 d'abril de 1894 - † Màlaga, 19 de giner de 1987) fon un escritor i hispaniste britànic, relacionat en el Círcul de Bloomsbury.
Biografia
Naixcut en l'illa de Malta, era el primogènit del matrimoni format per Hugh Gerald Brenan que era un oficial de l'eixèrcit britànic, natural de Londres, i Helen Gertrude Graham, pertanyent a una família acomodada irlandesa. Tingué una infància itinerant pels diferents destins de son pare. Despuix de nàixer en Malta, vixqué en Irlanda (1894), Suràfrica (1897), Índia (1898), Irlanda de nou i ya de forma definitiva Anglaterra. En 1902 la seua família es va instalar en Gloucestershire i ell va ingressar en 1903, en el colege Winton House, propenc a Winchester (Hampshire) i entre els anys 1908 i 1912 realisà els seus estudis en el Radley College, Oxfordshire.
En agost de l'any 1912 es va fugir de la llar dels seus pares, en l'intenció d'aplegar fins a Àsia i establir-se en algun lloc, llunt de la civilisació europea. Conseguí travessar a peu França i Itàlia, en companyia del seu companyer d'escapada John Hope-Johnstone, i, quan este va renunciar a continuar, permaneixent en Venècia, Brenan va continuar solament a través de la costa de Dalmàcia, i despuix cap a l'interior dels Balcans. Per fi, al començament de 1913, va desistir de continuar la seua aventura durant una forta nevada en l'interior de Bòsnia i va retornar a la casa dels seus pares en Anglaterra.
En tornar, el seu pare va intentar pressionar-li per a que seguira un estil de vida convencional. Durant un temps es va preparar uns exàmens per a accedir a l'administració britànica, pero en esclatar la Primera Guerra Mundial en l'any 1914 es va allistar en l'eixèrcit. Espentat pel seu pare, va participar com a oficial en la batalla de Ypres, en la del Somme i en la segona batalla del Marne (1918). En 1918 fon guardonat en la creu militar i la croix de guerre francesa.
Els seus amics Hope-Johnstone i Ralph Partridge li varen introduir en el Círcul de Bloomsbury, allí va conéixer a la pintora Dora Carrington, en la que va tindre un breu pero intens romanç en 1922, frustrat per l'amor que ella tenia a l'escritor homosexual Lytton Strachey. També va conéixer a l'escritora Virginia Woolf, a Roger Fry i al sinòlec Arthur Waley, qui despuix li furtaria uns quants llibres en vindre a visitar-li, com era la seua costum.
Arribada a Espanya
Una herència li va donar suficients mijos econòmics per a marchar-se a Granada, a on des de l'any 1919 fins a l'any 1936, va residir llargues temporades i cap a on havia anat en busca de tranquilitat per a dedicar-se a les seues passions favorites, la llectura i les caminades. Allí el varen conéixer com a don Gerardo. En setembre de 1919 va embarcar per a Espanya i va aplegar a La Corunya. El 13 de giner de 1920 es va instalar en el poble de Yegen, a on posteriorment tindria una filla, Miranda Helen, en una criada de quinze anys nomenada Juliana. Eixa mateixa primavera va rebre en la seua casa la visita dels seus amics de Bloomsbury Ralph Partridge, Dora Carrington i Lytton Strachey. En l'any 1923 el varen visitar Leonard i Virginia Woolf.
Tornà a Anglaterra en l'any 1924 i en maig de 1926 es trobava en França. Va retornar a Yegen en abril de 1929; en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a Sevilla, a on va permanéixer una temporada, i en maig de 1930 va tornar a Anglaterra, a on es va fer amant de la poetesa i novelista nortamericana Gamel Woolsey (1895-1968), en la que es va casar al fi en abril de 1931 en la ciutat de Roma; en juny varen tornar a Anglaterra.
En l'any 1933 es va editar la seua novela Jack Robinson. A Picaresque Novell. Per llavors va concebre el proyecte d'escriure una biografia de Sant Joan de la Creu i va passar els anys següents visitant els llocs en els que va estar el sant i documentant-se.
En octubre de 1934 estava una atra volta en Yegen i un any despuix es va instalar en una nova casa, en el barri malagueny de Churriana. Junt a la seua esposa Gamel Woolsey, fon testic perplex i reflexiu de la batalla de Màlaga en la Guerra Civil. Escrigué algunes cròniques com a corresponsal per a The Manchester Guardian, i varen rebre la visita de varis periodistes estrangers, entre ells Humphrey Slater, en qui va acodir a visitar el front en Antequera. També es varen relacionar en atres estrangers que permaneixien en la Màlaga sitiada, com Peter Chalmers-Mitchell, de les idees dels quals i plantejaments en favor de la revolució social en marcha discrepava obertament. Finalment varen abandonar Màlaga en setembre de 1936.
En l'any 1943 publicà El llaberint espanyol, un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial Ruedo Ibérico en París.
En 1946 escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en Current Affair Panphlets, ademés de prou artículs sobre el místic Sant Joan de la Creu que va publicar en 1947 en la revista Horizon. En 1949 feu un recorregut turístic per Espanya i com a conseqüència publicà en 1950 el llibre de viages La faç d'Espanya a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de Federico García Lorca. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs Julio Caro Baroja. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».
Viager
En 1951 estigué viajant per Itàlia i els Estats Units i va publicar el seua molt personal Història de la lliteratura espanyola. En 1953 va tornar a Churriana i va publicar en 1957 Al sur de Granada, un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En 1959 viajà per Marroc i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en 1961 va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a Grècia. En 1962 publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, Una vida pròpia. En 1966 viajà per Tunis, Argèlia, Itàlia, França i Anglaterra i publicà The Lighthouse Always Says Yes.
El 18 de giner de 1968 va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la Guerra civil espanyola titulat Màlaga en flames, ademés d'un llibre de contes Spanish Fairy Stories (1944) i traductora d'una novela de Galdós. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a Alhaurín el Grande, en la província de Màlaga. Entre 1968 i 1973 va viajar per Grècia, Turquia i Itàlia; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de Sant Joan de la Creu i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, Memòria Personal (1920-1972).
Sobre Franco
En l'any 1974 Gerald Brenan va matisar la seua posició sobre Franco. Recordant que discrepava prou, ara dia "veig tot lo bo que ha fet per Espanya", creent que s'estava en un procés de canvi en el que la democràcia podria funcionar en haver una classe mija i una millor situació econòmica.
Obra
Gerald Brenan escrigué un total d'uns cinquanta llibres, la majoria d'ells de viages.
En 1977 publicà en anglés Els millors moments. Poemes. En 1978, Pensaments en una estació seca, un llibre d'aforismes frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.
Reconeiximents
- En 1982 se li va rendir un homenage popular en Yegen
- En 1982 va rebre l'Orde de Cavaller Britànic de mans del cònsul britànic.
- L'11 d'octubre de 1983 fon nomenat fill adoptiu d'Ugíjar.
En maig de 1984 es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a Alhaurín el Grande l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.
(Secció per completar)