Fernando Abril Martorell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:44 27 oct 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Fernando Abril Martorell
(Abril) Adolfo Suárez conversa con el vicepresidente segundo de Asuntos Económicos, en el Congreso de los Diputados (cropped).jpeg
Fotografiat en l'any 1979
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ingenier i polític.
Naiximent: 1936
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1998
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Fernando Abril Martorell (Valéncia, 1936 - † Madrit, 1998). Fon un ingenier i polític valencià.

Biografia

Estudià Ingenieria Agrícola i, més tart, Ciències Polítiques, abdós en Madrit. Fon president de la Diputació Provincial de Segovia, durant els anys 1960 i 1970, càrrec que va compaginar en el de director del Fondo d'Ordenació i Regulació de la Producció i Preus Agraris (FORPPA). En les últimes Corts llegislatives del franquisme ocupà escany per Segovia al mateix temps que dirigia vàries empreses vinculades al INI (Institut Nacional d'Indústria). En l'any 1976 formà part del primer Govern d'Adolfo Suárez com a ministre d'Agricultura. Senador per designació Real (1977 - 1979) i diputat a Corts per Valéncia en les llistes de UCD (Unión de Centro Democrático), tingué una intensa vida política que abandonà en l'any 1982.

En les eleccions de l'any 1977 passà a ser vicepresident tercer per a assunts de Política Interior i, en 1978, vicepresident segon per a Assunts Econòmics, càrrec del que dimití en 1980 davant la pressió de determinats sectors empresarials per als que la política era massa "socialdemòcrata".

Ha segut també president del Grup d'Empreses Làctees Espanyoles, director de l'Unió Naval de Llevant i conseller del Banc Central.

La seua trayectòria li va valdre la Encomienda de Número i Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola.

Cites

¿Y Fernando Abril Martorell sería...? Fue una gran persona que salió de la política con una mano delante y otra detrás después de haber sido el todopoderoso vicepresidente del Gobierno. Sólo se equivocó al final, cuando creyó que Adolfo Suárez debía retirarse y ocupar él su sitio. Y esto me lo dijo Suárez un día que le pregunté, muchos años después, por qué se había roto la amistad entre ellos.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.210)

Enllaços externs

Commons