Salvador Seguí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:31 12 set 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Salvador Seguí Pérez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 1939
Lloc de naiximent: Massanassa, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 12 de juliol de 2004
Lloc de defunció: Massanassa, Regne de Valéncia, Espanya

Salvador Seguí Pérez (Massanassa, 1939 - † 12 de juliol de 2004) fón un músic valencià de fama internacional.

Músic en tota la seua extensió, discípul dels mestres Palau i Magenti, catedràtic de solfeig i teoria de la música en el Conservatori Superior de Valéncia, compositor, del Cos Nacional de Directors de Bandes Civils, investigador del folclore valencià, crític, filòsof, doctor, promotor i organisador nat de festivals, cursos i certàmens.

Biografia

Salvador Seguí, naixqué en la població valenciana de Massanassa, en la comarca de de l'Horta Sur.

Becat per la Diputació Provincial de Valéncia es trasllada a la prestigiosa Acadèmia Musical Chigiana de Siena (Itàlia) i amplia els seus estudis en la Ecole Normale de la Musique de París.

Brillà en el camp de la docència, l'investigació, la carrera artística i la cultura. Fon director del Conservatori Superior de Música de la ciutat de Valéncia. Ha segut un formador de músics que més tart s'integraren en prestigioses orquestes nacionals i estrangeres.

No cap dubte, que les més de 500 bandes de música existents en el Regne de Valéncia -la mitat de totes les que n'hi han en Espanya-, en prop de cinquantamil músics en actiu, constituïxen fenomenal pedrera de professionals i gran part d'eixe mèrit és degut a Salvador Seguí.

Salvador Seguí impulsà la conversió de les tradicionals escoles de música dels pobles valencians en conservatoris elementals o professionals de música. Contribuí en la formació acadèmica de les noves generacions de músics, com és el cas del Centre Artístic Musical de Bétera, fundat en l'any 1968, que ademés de contar en una Banda de Música, composta per 140 músics també conta en una Banda Jovenil, Cor i Jove Orquesta i d'un modèlic centre d'ensenyança, en més de 350 alumnes a càrrec de 28 professors, que impartixen especialitats de llenguage musical, flauta, oboe, clarinet, saxofó, fagot, trompa, trompeta, trombó, tuba, percusió, violí, viola, violonchelo, contrabaix, piano, guitarra i cant.

La seua llabor en el camp de la música ha segut molt fructífera i reconeguda per tots. Ademés de les pròpies tasques com a docent i pianista la seua lluenta dedicació s'ha vist feliçment materialisada en numerosos llibres publicats: teòrics, musicològics, històrics, biogràfics, etc.

Promogué, creà i dirigí varis dels millors Festivals de Música que existixen hui en dia en la Comunitat Valenciana: Montserrat, Callosa d'En Sarrià, etc.

Fon catedràtic del Conservatori Superior de Música de Valéncia i, en els últims anys, Director del Conservatori Superior de Música de Castelló.

Salvador Seguí fon acadèmic i secretari de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. També fon acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrit i Delegat provincial del Ministeri de Cultura.

Investigació

Incansable investigador del folclore valencià, Salvador Seguí feu possible la arreplegada de la música popular, el treball de la qual es va publicar en dos Cançoners (Alacant i Castelló), aixina com les Danses del Corpus Valencià.

Sobre la seua llabor didàctica va comprendre temes de teoria i de llenguage musical, vigents fins ara per als estudiosos.

En el món de la composició nos ha deixat també un no massa volum d'obres, pero sí encantadores peces. La seua densa llabor com a compositor, pianiste, professor i promotor d'activitats ha segut àmpliament reconeguda.

Reconeiximents

  • Medalla d'argent de la ciutat de Sogorp.
  • El govern francés li va otorgar el títul de Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.
  • La Federació Internacional de Joventuts Musicals li va concedir l'insígnia d'or.
  • Les poblacions valencianes de Sogorp i Montserrat el varen nomenar fill adoptiu.

Enllaços externs

Referències

Bibliografia

  • López-Chavarri Andújar, Eduardo (1979). Cien años de historia del Conservatorio de Valencia. Valencia: Conservatorio Superior de Música y Escuela de Arte Dramático de Valencia
  • Seguí Pérez, Salvador (1974). Cancionero Musical de la provincia de Alicante. Diputación Provincial de Alicante
  • Seguí Pérez, Salvador (1980). Cancionero musical de la provincia de Valencia. Diputación Provincial de Valencia
  • Seguí Pérez, Salvador (1990). Cancionero Musical de la provincia de Castellón. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe
  • Seguí Pérez, Salvador (1990). «El mundo de las bandas de música». Historia de la música de la Comunidad Valenciana (Editorial prensa valenciana, SA). pp. 471-480
  • Seguí Pérez, Salvador (1997). Manuel Palau (1893-1967). Consell Valencià de Cultura
  • Seguí Pérez, Salvador (1998). Manuel Palau: catálogos de compositores españoles. Sociedad General de Autores y Editores
  • Seguí Pérez, Salvador (2000). Matilde Salvador: catálogos de compositores españoles. Sociedad General de Autores y Editores