País Valencià

País Valencià és un terme, essencialment geogràfic, que actualment usa el catalanisme i el pancatalanisme, que se li conferix a Valéncia junt en el de Regne de Valéncia i Comunitat Valenciana.

Definicions

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix el terme país (Del fr. pays, mat. sign.) com:

s. m. Territori d’una nació o d’un poble: El conjunt dels països europeus.
Regió, província, comarca o zona geogràfica.
Els individus d’una nació o poble.
En un palmito, tros de tela o de paper pintat.

Naiximent del terme

Encara que este terme s'escomençà a usar en els anys 30, durant la II República Espanyola (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i més tart durant la transició democràtica i la preautonomia, actualment és amprat únicament pel moviment catalaniste, per analogia en País (singular) Països Catalans (plural).

En la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de Comunitat Valenciana, en contra abdós noms dels tradicionals i històrics Regne de Valéncia i Valéncia.

Els sectors valencianistes aduïxen ademés que este terme resulta antihistòric i despersonalisador, puix desposseïx a Valéncia del seu nom verdader i històric de Regne de Valéncia, quan per eixemple en Catalunya sí que s'usa molt habitualment per part dels organismes i institucions publiques el nom històric de Principat de Catalunya o El Principat a soles, o inclús els asturians gasten el nom oficial de Principat d'Astúries, etc.

País Valencià en l'història

A pesar de que Regne de Valéncia és la denominació més tradicional, trobada per primera volta en l'any 1238, la denominació de "País Valencià" fon usada pel flare Agustín Bella en la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual"^[1] afirmava en l'any 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:

"... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..."

País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat)

TÍTUL 1. Artícul 1:

1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del País Valenciano.
2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.
3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.

Proyecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià (sic) (1981) conegut com l'Estatut de Benicàssim.

Cites històriques

Per orde cronològic:

Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.

Consideración sobre Cataluña (Barcelona, 1966), Julián Marías

La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim País Valencià és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels Països Catalans. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.

En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol

Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. [...] El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado.

Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevistat per Baltasar Bueno

Millones de españoles, fuera del Reino de Valencia, ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.

Misterios de la Historia (Barcelona, 1993, Cap. IX) per Ricardo de la Cierva

País Valencià: “El terme no ve de l'esquerra, ni de la República, ni de Blasco, sino de la dreta regional”. I s'explica: “En motiu de l'Exposició Regional de Valéncia de 1909, allò de regió no va assentar be, perque regió depén d'alguna cosa superior. En la monarquia es parlava pero no es feya res. Quan va aplegar la República i es va crear la dreta regional, en Luis Lucia, Emilio Attard, el meu pare i uns atres, es va plantejar cóm cridar al Regne de Valéncia, el regne del qual ya no existia. Llavors eixa dreta es va decantar per País Valencià, despuix d'un estudi de don Felip Mateu i Llopis que es va salvar del saqueig de la meua casa en 1936 i yo he donat a la Biblioteca Valenciana. Hi havia antecedents en el sigle XVIII, en la Societat Econòmica d’Amics del País o en la crònica de naumaquia. Es va acceptar, pero quan va acabar la Guerra Civil, en les ràdios i els periòdics sempre dien Llevant espanyol o Llevant feliç. Els que no eren franquistes, els d’esquerres, varen fer llavors bo el terme País Valencià. I com sol passar, és suficient que un partit adopte un nom o una bandera per a que un atre vullga lo contrari”

Pedro Fuentes Caballero, Facebook, 14 d'abril de 2023

Vore també

Referències

↑ Agustín Bella, Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., Valéncia 1699, pàg. 41, imprenta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya: 3/64918. Reproducció: DGmicro/21722.

Enllaços externs

[1] Agustín Bella, Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., Valéncia 1699, pàg. 41, imprenta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya: 3/64918. Reproducció: DGmicro/21722.

[1]