Castell de Gaibiel
El Castell de Gaibiel es troba en el municipi valencià de Gaibiel, en la comarca de l'Alt Palància, en el cim d'un promontori, el mont conegut com La Umbría (en només 350 metros quadrats de superfície construïda) front a la vila. Està declarat Be d'Interés Cultural, no presentant encara anotació ministerial, per lo que solament es conta en el còdic identificatiu: 12.07.065-003, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Història
La fortalea és d'orige islàmic, en concret de l'época almohade, a pesar de que s'han trobat restants d'un assentament íber. Posteriorment, fon ampliat en els sigles XIV, XVI i XIX. Despuix de la Guerres Carlistes quedà en estat d'abandó. Durant la Guerra Civil espanyola es varen excavar trincheres en el seu interior, que encara poden apreciar-se. A principis del sigle XXI ha segut reconstruït, despuix de realisar-se en ell diverses intervencions arqueològiques, alguna de les quals baix la direcció de Rafael Martínez-Porral, com les que es varen realisar en l'any 2004, que varen permetre constatar l'existència de diferents habitàculs, alguns dels quals utilisats com a cuina, que ademés presentava un forn morú; capella, que presentava unes dimensions considerables; nevera interior; dos aljups; zona de pati; etc... Despuix de la conquista de la zona per part de les tropes del rei Jaume I d'Aragó, Gaibiel fon cedida a Pedro Garcés de Roda en l'agost de l'any 1237. El castell estigué en mans de la família Heredia fins al sigle XVI. En l'any 1636 passa a ser propietat dels Comtes de Priego a través dels Garcés de Marcilla, hereus de la família Heredia en la Baronia de Gaibiel.
Descripció
Les diverses ocupacions a lo llarc de l'història han fet que hi haja estructures que pertanyen en moments constructius diferenciats, aixina com la reutilisació i modificació d'espais. Es tracta d'un castell de planta poligonal irregular, en muralles, torre de l'homenage i torres circulars. Es considera que l'entrada principal està en la part est, per mig d'un camí que puja per la montanya i que queda apretada entre una torre circular i la pròpia orografia. D'ací s'accedia en una habitació semirectangular que feya de depòsit d'armes, que a la seua volta s'obria al passadiç principal que comunicava en els atres aposents de la part baixa de la fortalea.
A la part esquerra del castell s'alça un espai ampli i allargat, possiblement la capella, com indica l'existència de bancs correguts en l'àrea que correspondria al cor, i un lloc més ampli a on podria situar-se un retaule, a la capçalera de l'aposent.
La torre nort, de planta rectangular, contava en a lo manco tres pisos, de sellars. Junt ad ella, una habitació que no conta en cap obertura, per lo que es considera que devia ser la nevera.
Les cuines s'ubicaven en l'extrem oest, unes habitacions amples que també eren amprades com a rebosts, almagasens d'aliments i llenya i un aljup que aprofitava l'aigua de la coberta del castell. S'han trobat bancs adossats en les parets, que feyen d'assent per al menjador i els restants de forn morú, del qual es conserva l'arrancada de la volta (el qual es troba molt alluntat de l'espai que feya de nevera, que no obstant estava prop de la cuina en general).
En extramurs, s'ha documentat atres espais com per eixemple murs, torrellons, barbacanes, un atre aljup i estructures per a la defensa de la plaça. Hi ha una falsa braga, un mur baix destinat a alluntar els atacants del mur principal, proyectat en forma d'arc, el qual es reforçava per un doble mur exterior tancat per dos torres semicirculars.
Per la part oest, baix un torrelló, s'ha ubicat l'existència d'una atra torre més antiga, de planta cúbica, maçoneria i encalada en l'exterior, en reminiscències almohades.