Província de Jaén
La província de Jaén és una província de la comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya. La seua superfície és de 14.496 km², ocupant el 2,67 % del territori nacional. Té una població de 627 190 habitants a 1 de giner de 2021, dels quals aproximadament una tercera part viuen en la capital i la seua àrea metropolitana.
Es tracta d'una província molt relacionada en la mitologia íbera i llocs ancestrals. Jaén és una província que té un altíssim potencial des del punt de vista del seu numerós, ric i variat patrimoni. Riquea monumental, calitat de vida ambiental, el bosc d'oliveres mediterràneu, terra de grans bellees interiors, poden ser alguns de les traces més definitories.
La província de Jaén està formada per 97 municipis en les seues pedanies, agrupats administrativamente en dèu comarques.
Geografia
La província de Jaén es localisa en el norest d'Andalusia (Espanya). Cap al nort llimita en les províncies de Ciutat Real i d'Albacete, de la comunitat autònoma de Castella-la Mancha, a on Serra Morena fa el paper de frontera natural entre el Replanell i la Depressió Bètica, ademés de, pas natural entre abdós, gràcies al desfiladero excavat pel riu Despenyaperros. En la direcció oest, fa frontera en les comarques cordoveses de l'Alt Guadalquivir i la campinya de Baena, que són la continuació de la campinya de Jaén; i la Subbètica, que és la continuació de la Serra Sur de Jaén, dividides pel riu Guadajoz. Estes últimes, tenen la seua continuació en Els Monts granadins que marquen la frontera sur de la província. Per la seua banda, el llímit est provincial ho marquen les serres de Cazorla, que té la seua extensió en la granadina comarca de Huéscar, i de Segura, que continua en l'homònima regió albacetenya.
Orografia
L'orografia de la província esta marcada per Serra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serres de les cordilleres subbètica i prebètica.
Geologia
La província de Jaén es troba dividida en tres unitats geològiques. Al nort de la província afloren roques que formen el relleu de Serra Morena, compost principalment per quarsita, pissarra i granit. Per la seua banda, al sur de la província es troba la segona unitat, corresponent a les zones externes de la cordillera Bètica, que es compon de roques principalment calcàrees, dolomías, calcàrees margosas i margas.
Entre abdós unitats geològiques es troba la depressió del Guadalquivir, formada per roques sedimentaries més modernes, provinents de l'estret marí que conectava, l'antiga mar Mediterrànea en l'oceà Atlàntic en el lloc que actualment ocupa la conca del Guadalquivir. Forma un relleu deprimit, en el que s'assenten grans extensions de cultiu d'olivar. Estes roques arenisques i de conglomerats no presenten deformacions, són blanes i poc resistents a l'erosió.
Hidrografia
L'hidrografia de la província està marcada per les conques alta i mija del riu Guadalquivir, que ocupen la major part de la província. Ademés, en la província, naix el riu Segura, sent Jaén l'inici de la seua conca hidrogràfica.
Divissió comarcal
Comarca | Capital | Extensión | Habitantes | Densidad |
---|---|---|---|---|
Metropolitana | Jaén | 1755,56 km² | 216 191 | 123,15 hab/km² |
Serra Morena | Linares | 1396,7 km² | 97 315 | 69,67 hab/km² |
La Lloma | Úbeda | 1437,4 km² | 75 180 | 72,47 hab/km² |
La Campinya | Andújar | 1741,7 km² | 62 172 | 35,69 hab/km² |
Serra Màgina | Jódar | 1389,4 km² | 42 601 | 30,66 hab/km² |
Serra Sur | Alcalá la Real | 784,27 km² | 41 025 | 52,31 hab/km² |
Serra de Cazorla | Cazorla | 1330,72 km² | 30 459 | 22,89 hab/km² |
Serra de Segura | Beas de Segura | 1931 km² | 22 928 | 11,87 hab/km² |
El Condado | Santisteban del Puerto | 1488,11 km² | 20 631 | 13,86 hab/km² |
Las Villas | Villacarrillo | 556,38 km² | 20 410 | 36,68 hab/km² |
Economia
L'estructura productiva provincial presenta algunes característiques específiques:
- Un sector agrari dependent del monocultiu de l'olivar, en insuficient generació de valor afegit, principalment per la fase de comercialisació. El seu caràcter cíclic afecta al desenroll dels demés sectors, sobretot en les zones rurals.
- Un sector de la construcció molt lligat als cicles agrícoles.
- Un sector industrial en el que predomina l'empresa de reduïda dimensió i poc tecnificada.
Vore també
Referències
- Entidades locales. Gobierno de Espanya
- Municipis de la província de Jaén
- Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
- Ministerio de Agricultura y Medio Rural y Marino (ed.). «Estadísticas IGPs 2012-2013»
- Nieto Soria, José Manuel; Sanz Sancho, Iluminado (2001). Istmo, ed. La época medieval: iglesia y cultura (1.ª edición). Madrid. p. 155
Bibliografia
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Jaén.
Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla |