El Guarda. Informacions en llengua valenciana fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'Associació Cultural Castell dels Sorells, entitat cultural valenciana de la població d'Albalat dels Sorells. Editada en llengua valenciana durant dihuit anys.
Història
La revista naixqué en l'any 2003 junt a la creació de l'associació cultural, tenia una periodicidad mensual. Se distribuïa als seus socis i també se publicava per Internet.
La publicació era l'orgue d'opinió de l'associació cultural Castell dels Sorells ha anat creant opinió, publicant continguts lliteraris, recomanacions de llectures i publicacions, i sempre ho ha fet en llengua valenciana, en normativa ortogràfica valenciana, la que emana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), coneguda com Normes d'El Puig.
El mes de novembre de l'any 2021 es publicà l'últim número de El Guarda, 200 números durant dihuit anys.
Naixqué en una vocació local, pels seus continguts, pero sobrepassà est àmbit i formà part del conjunt d'iniciatives valencianistes dedicades a la promoció de la llengua i cultura valencianes.
Cites
En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.
Vore també
Referències
Enllaços externs
