Sorteig Extraordinari del Chiquet

El Sorteig Extraordinari del Chiquet, en castellà Sorteo Extraordinario del Niño, també conegut com a Sorteig de "El Chiquet" o Loteria de "El Chiquet" o "Loteria del Chiquet", és el segon dels sortejos de loteria més populars que se celebra en Espanya despuix del Sorteig de Nadal. Es porta a terme cada 6 de giner, coincidint en la o Reis Macs, i té lloc, generalment, en el Saló de sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat, en Madrit. El primer premi rep el nom del Gros (encara que de forma menys popular que en el Sorteig de Nadal) i té un valor de 2 millons d'euros al billet (200.000 euros per dècim). El periodo de venda d'este sorteig s'estén des de començos de novembre fins al dia previ al sorteig. És tradició canviar els dècims premiats en el reintegre de la Loteria de Nadal per nous dècims per a "El Chiquet".

Història

L'investigador Gabriel Medina Vilchez sosté que la granadina María del Carmen Hernández i Espinosa de los Monteros, duquesa de Santoña, pogué ser la precursora d'este sorteig en la Rifa Nacional del Chiquet. En l'any 1877 el rei Alfons XII el va eximir de pagar l'impost del 4% que per aquell moment pagaven al Tesor Nacional totes les rifes. A partir de 1966 queda instaurada la denominació de "El Chiquet".

És indubtable que estos sortejos existien en anterioritat ad estos anys i que varen ser aixina coneguts popularment, potser per la proximitat a l'Epifania del Senyor o Adoració del Chiquet pels Macs d'Orient.

Hi ha constància de que fon institucionalisat en l'any 1941, pel llavors Director General de Timbre i Monopolis, general F. Roldán, i a raïl del rotunt èxit que va supondre el primer sorteig celebrat (abans de la celebració de l'Epifania del Senyor), es va decidir a l'any següent, 1942, transformar-ho en sorteig extraordinari, configurant-se aixina en un sorteig en personalitat i denominació pròpies, fins a convertir-se en el segon sorteig en importància de la Loteria Nacional (despuix del de Nadal).

En l'any 1941 el sorteig constava de 4 séries de 42.000 billets cada una, a 150 pessetes el billet, dividit en dècims de 15 pessetes. Es varen vendre 166.668 billets en una recaptació de 25.230.000 de pessetes que varen reportar un benefici de 7.700.300 pessetes a l'Estat. Per aquells llavors el seu programa de premis contava en cinc grans premis:

• 1 premi de 500.000 pessetes per série.
• 1 premi de 300.000 pessetes per série.
• 1 premi de 150.000 pessetes per série.
• 1 premi de 75.000 pessetes per série.
• 1 premi de 50.000 pessetes per série.