Cadena carbonada
Una cadena carbonada és l'esquelet de pràcticament tots els composts orgànics i està formada per un conjunt de varis àtoms de carbono, units entre sí per mig de enllaços covalents carbono-carbono i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades estructures, lo que origina infinitat de composts diferents.[1]
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.[2] Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
Tipos de cadenes
Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, grups funcionals o heteroàtoms. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els polímers.
Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats confòrmers.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels alquens o els àcits grassos insaturats.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels alquí.
En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la nomenclatura IUPAC.
Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els radicals o grups substituents (com el metil, -CH3; etil, -CH2-CH3...)i els grups funcionals (com el grup alcohol, -OH).
Isomeria de cadena
- Artícul principal → Isomeria.
L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, cridada isomeria de cadena. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C4H10.
Vore també
Referències
- ↑ Bioquímica. Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38
- ↑ Química orgánica simplificada. Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cadena carbonada de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.