Enllaç iònic
En Química, un enllaç iònic o electrovalent és l'unió de àtoms que resulta de la presència d'atracció electrostàtica entre els ións de distint signe, és dir, un fortament electropositiu (baixa energia de ionisació) i un atre fortament electronegatiu (alta afinitat electrònica).[1]Això es dona quan en l'enllaç, un dels àtoms capta electrons de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un compost químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 (Escala de Pauling)[2].
Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).[3]
El model de l'enllaç iònic és una exageració que resulta convenient ya que moltes senyes termodinàmiques es poden obtindre en molt bona precisió si es pensa que els àtoms són ions i no hi ha compartiment d'electrons.
Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un compost metàlic i un no metàlic.[4] Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom[5] a un atre formant-se ions de diferent signe. El metal dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o cations en una configuració electrònica estable.[6]
Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o anió, que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la regla de l'octet o per la estructura de Lewis adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior (capa de valència), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del hidrogen (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el berili (Be) en 4, el alumini (Al) i el bor (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductes àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).
Els composts iònics formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat punt de fusió i insolubles en aigua; si l'atracció és menor, com en el cas del NaCl, el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits apolars, com el benzé o el disulfur de carbono.[7]
Característiques
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Enlce iónico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Física y Química 1º Bachillerato, pág 108, en Google libros
- ↑ 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ..., pág 47, Google libros
- ↑ Quimica Orgánica, pag 34, en google libros
- ↑ Electrotecnia, pag 503 en Google libros
- ↑ Química orgánica: conceptos y aplicaciones, pag 14 en Google libros
- ↑ MÓDULO 2 FÍSICA, pag 9, en Google libros
- ↑ Jimeno, et al. 1999. Biología II. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X