Corfa terrestre
La corfa terrestre o la capa terrestre és la capa de roca externa de la Terra. És comparativament fina, en una gruixa que varia de 5 km, en el fondo oceànic, fins a 70 km en les zones montanyoses dels continents.
S'ha plantejat que la primera corfa en la Terra es va formar fa 4400-4550 millons d'anys. Els volums de la corfa terrestre no han segut constants sino que es creu que s'han aumentat a través del temps. Se sap que fa 2500 millons d'anys ya existia una massa formidable de corfa, abans d'açò se supon que va haver molt reciclage de corfa cap al mant. El creiximent, és dir aument en volum de la corfa, es creu que ha ocorregut episòdicament en dos events majors: un fa 2500-2700 millons d'anys i un atre fa 1700-1900 millons d'anys.
Tipos de corfa terrestre
Existixen dos tipos de corfa terrestre: la corfa oceànica i la corfa continental.
Corfa oceànica
- Artícul principal → Corfa oceànica.
La corfa oceànica cobrix aproximadament el 78% de la superfície planetària. És més prima que la continental i es reconeixen en ella tres nivells. El nivell més inferior, cridat nivell III, @colindar en el mant en la discontinuïtat de Mohorovičić; està format per gabros, roques plutòniques bàsiques. Sobre els gabros se situa el nivell II, de basalts, roques volcàniques de la mateixa composició bàsica que els gabros; es distinguix una zona inferior de major gruixa constituïda per dics, mentres que la més superficial es basa en basalt encoixinats, formats per una solidificació ràpida de lava en contacte en l'aigua de l'oceà. Sobre els #basalt s'assenta el nivell I, format pels sediment, pelágicos en el mig de l'oceà i *terrígenos en les proximitats dels continents, que es van depositant paulatinament sobre la corfa magmàtica una volta consolidades. Els minerals més abundants d'esta capa són els piroxés i els feldespats i els elements són el silici, el oxigen, el ferro i el magnesi. Forma de fondos oceànics. La corfa més abundant és el basalt, que és una roca volcànica.
Se situa en els fondos oceànics(sempre sumergida), La seua gruixa és de 6-12km.Les roques més antigues tenen solament 180 millons d'anys. La seua extensió (% de la superfície terrestre) és d'un 65%. La seua densitat relativa és alta (2,9 g/cm3).Composició química (tipo de roca); està composta de materials més densos, com els silicat de magnesi (destaca el basalt).
Corfa continental
- Artícul principal → Corfa continental.
La corfa continental és de naturalea menys homogénea, ya que està formada per roques en diversos orígens. En ella predominen les roques ígnees intermiges-àcides (com el granit per eixemple) acompanyades de grans masses de roques metamòrfiques formades per metamorfisme regional en els orógens i extensament recobertes, llevat en els escuts, per sedimentàries molt variades. En general, conté més silici i cations més llaugers i, per tant, és menys densa que la corfa oceànica. Té també una gruixa major i en l'història geològica s'observa un aument en la seua proporció respecte del total de corfa terrestre, ya que, per la seua menor densitat, és difícil que els seus materials siguen sumergits en el mant.
Els minerals més abundants d'esta capa són els quarss, els #feldespat i les *micas, i els elements químics més abundants són el oxigen (46,6&*nbsp;%), el silici (27,7&*nbsp;%), el alumini (8,1&*nbsp;%), el ferro (5,0&*nbsp;%), el calci (3,6&*nbsp;%), el sodi (2,8&*nbsp;%), el potassi (2,6&*nbsp;%) i el magnesi (2,1&*nbsp;%).[1]
Vore també
Referències
Bibliografia
- Artemieva, I. (2011). *The Lithosphere: An Interdisciplinary *pproach (en anglés). Cambridge University Press.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Corteza terrestre de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Tarbuck, E. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciencias de la Tierra, 8ª edición. Pearson Educación S. A., Madrid. ISBN 84-205-4400-0