Teléfon públic
Un teléfon públic és un teléfon que funciona introduint monedes, targetes telefòniques o targetes de crèdit. Normalment el preu de la cridada és més car que el fix de casa pero més barat del teléfon mòvil. Normalment es troben ubicats en llocs públics com a bescanviadors de transport, places o centres comercials.
En l'aument exponencial de la telefonia mòvil a partir de la segona mitat dels anys 1990, que aporten tarifes atractives i major comoditat per als usuaris, els teléfons públics cada volta són menys utilisats. Això fa que junt als actes de vandalisme que en ocasions sofrixen, la seua manutenció resulte cara per a les companyies de telecomunicacions.
Generalment no es pot tornar la cridada al teléfon públic, encara que en pobles menuts i en problemes de comunicació, sol ser habitual que si puguen rebre-les. Uns eixemples d'empreses que conten en estos són Bell en Canadà, COPACO en Paraguay i Barafón en Mèxic.
Cabina telefònica
Una cabina telefònica és una menuda estructura que en el seu interior conté un teléfon públic. El disseny més conegut de les cabines telefòniques són les roges usades en vàries ciutats del món. Estan fetes per a que l'usuari d'estes no es mulle quan hi ha pluja i també per a respectar la privacitat de qui les usa. Són freqüentment vandalisades ya que es troben principalment en llocs públics.
Les cabines públiques es troben en vies de desaparició per falta de rendabilitat a pesar d'estar considerades servici universal en Dret europeu.[1]en algunes localitats de Llatinoamèrica i en Espanya, utilisa este servici per a les comunitats més lluntanes.
Galeria d'imàgens
.jpg)
Vore també
Referències
- ↑ Se retiran cabinas telefónicas por falta de rentabilidad(Consultado el 12/03/2011)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Teléfono público de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.