Diferència entre les revisions de "Exposició Internacional de Barcelona de 1929"
m |
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]]. | Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]]. | ||
| − | L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[ | + | L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 19:36 26 feb 2016
L'Exposició Internacional de Barcelona[1] tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de giner de 1930 en Barcelona. Se celebrà a la montanya de Montjuïc, a on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 millons de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nort-americans.
Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'Exposició Universal de 1888, acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria catalana a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d'Espanya.
L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del sigle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d'aire clàssic que substituí al modernisme preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en Espanya de les corrents de vanguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d'Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe.[2] L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic.
Referències
- ↑ La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.
- ↑ Roig, pàg. 190.