Diferència entre les revisions de "Barri del Carme (Valéncia)"
m |
m |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
*El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]]) | *El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]]) | ||
*El [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]] (antic [[convent del Carme]]) | *El [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]] (antic [[convent del Carme]]) | ||
| − | *L'[[Iglésia del Carme de Valéncia| | + | *L'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia del Carme]] |
*El [[Portal de Valldigna]] | *El [[Portal de Valldigna]] | ||
*La [[Casa museu Benlliure|Casa Museu Benlliure|Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure]] | *La [[Casa museu Benlliure|Casa Museu Benlliure|Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure]] | ||
Revisió de 18:43 19 feb 2016
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Se situa entre el Jardí del Túria, el carrer de Quart i el carrer de Serrans, en el carrer de Dalt i Carrer de Cavallers com a carrers comercials principals. En l'any 2007 tenia una població de 6.074 habitants. En 1981 sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys. Des de 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.
És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana (sigle XI), construïda per Abd-Al-Azíz, que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del sigle XIV del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la moreria, mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un raval per a us agrícola.
En 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de Valéncia (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.
Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, al fi del sigle XX, espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.
Els edificis més destacats del Barri del Carme són:
- Les Torres de Quart
- Les Torres dels Serrans
- L'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- El Centre Cultural de la Beneficència (Museu de Prehistòria de Valéncia i Museu Valencià d'Etnologia)
- El Museu del Sigle XIX (antic convent del Carme)
- L'Iglésia del Carme
- El Portal de Valldigna
- La Casa Museu Benlliure|Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure
- El convent de Sant Josep de les mares Carmelites Descalces.
El Barri del Carme, rep tal denominació per l'Iglésia i convent del Carme, i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.
El convent del Carme, va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del sigle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme, ara Museu del Sigle XIX).
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Barri del Carme (Valéncia) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.