Diferència entre les revisions de "Cornucòpia"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|220px|''Alegoria de Fortuna'' (1658) per [[Salvator Rosa, representando a...» |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Cornucopia}} | {{Commonscat|Cornucopia}} | ||
[[Categoria:Mitologia romana]] | |||
[[Categoria:Mitologia grega]] | |||
[[Categoria:Antiga Roma]] | |||
Revisió de 12:19 27 gin 2016
_-_Allegory_of_Fortune_-_Google_Art_Project.jpg)
La cornucòpia (del llatí cornu, ‘corn’ i copĭa, ‘abundància’), en valencià coneguda també com a corn de l’abundància,[1] és un símbol de prosperitat i afluència que data del sigle V a. C.
En la mitologia grega, la cabra Amaltea va criar en la seua llet a Zeus. De chiquet, mentres jugava en un dels seus raigs, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara. D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries deitats, especialment a Fortuna, se'ls representava en el corn de l'abundància.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cornucòpia.