Diferència entre les revisions de "Història d'Itàlia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Història d'Itàlia}} L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota Europa i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la cultura...»)
 
Llínea 2: Llínea 2:
 
L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.
 
L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.
  
Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà.<ref>Història I, Les civilisacions del vell continent.</ref> Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].
+
Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]].
  
 
Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.
 
Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.
  
 
[[Categoria:Història d'Itàlia]]
 
[[Categoria:Història d'Itàlia]]

Revisió de 15:54 4 gin 2016


Emblem of Italy.svg

L'història d'Itàlia és una de les més importants de tota Europa i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la cultura occidental i l'història d'Europa, ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.

Hereua de múltiples culturas antigues com la dels etruscs i llatins i receptora de la colonisació grega i cartaginesa, va vore nàixer el Imperi romà, llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la història. Despuix de la caiguda del Imperi, Itàlia va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents bizantins i francs de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com Justinià I i Carlomagno.

Durant la Edat Mija Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'Iglésia Catòlica. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el comerç europeu i va favorir repúbliques marítimes conectades en la història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.