Diferència entre les revisions de "Història d'Alemanya"
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
* [http://www.rootsweb.com/~deubadnw/history/maps/maps.htm Mapes històrics] | * [http://www.rootsweb.com/~deubadnw/history/maps/maps.htm Mapes històrics] | ||
+ | |||
+ | {{Història d'Europa}} | ||
[[Categoria:Història d'Alemanya| ]] | [[Categoria:Història d'Alemanya| ]] |
Revisió de 11:54 26 dec 2015
Durant la major part de la seua història la nació que hui és Alemanya fon una agrupació d'estats en el marc del Primer Reich —conegut com a Sacre Imperi Romà Germànic— ramificat de la divisió de l'Imperi Carolingi constatat en el Tractat de Verdun en l'any 843, el qual fon fundat el 25 de decembre de 800 per Carlomagno i el qual va existir en diverses formes fins a ser dissolt en l'any 1806 com a conseqüència de les guerres Napoleòniques.
El terme "Dutsch" (alemany) data del sigle VIII i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels francs.
Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich)
- Artícul principal → Sacre Imperi Romà Germànic.
L'imperi medieval es derivava d'una divisió del Imperi carolingi en 843, que va ser fundat per Carlomagno en 800 i va existir en diferents formes fins a 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eder en el nort fins a la costa mediterrànea en el sur.
Baix el regnat de la Dinastia Saxona (919-1024), els ducats de Lorena, Saxonia, Franconia, Suabia, Turingia i Baviera es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la Dinastia salia (1024-1125), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de Itàlia i Borgonya, encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la Querella de les Investidures. Baix els emperadors Hohenstaufen (1138-1254), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la Lliga Hanseática.
L'edicte de la Bula d'Or de 1356 va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt príncips electors. A partir del sigle XV, els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la Casa de Habsburgo.
Bibliografia
- The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.
- The Thirty-Years-War, Gerhard Rempel, Western New England College.
- The Thirty Years War (1618-48), Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)
- Fulbrook, Mary: A Concise History of Germany, Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2
Vínculs externs
Història d'Europa |
---|
Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |