Diferència entre les revisions de "Reinhard Heydrich"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940 '''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' (Halle del Saal...»)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940]]
 
[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940]]
'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]]. En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre |autor=Jesús Hernández Martínez |títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial|editorial=Ediciones Nowtilus |lloc=|data=2011|isbn=9788499672656|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>
+
'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].  
 +
 
 +
En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre |autor=Jesús Hernández Martínez |títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial|editorial=Ediciones Nowtilus |lloc=|data=2011|isbn=9788499672656|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 09:18 1 dec 2015

Reinhard Heydrich en 1940

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle del Saale, 7 de març de 1904Praga, 4 de juny de 1942) fon un militar alemany, el segon en el mando de les SS, organisació del règim nazi liderada per Heinrich Himmler.

En l'any 1936, fon nomenat cap de la Gestapo. Ademés, des de l'any 1939, dirigí l'Oficina Central de Seguritat del Reich. Fon protector dè Bohèmia i Moràvia des del 29 de setembre de 1941 fins el seu assessinat en un atentat,[1] el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la conferència de Wannsee del 20 de giner de 1942 on es va planejar l'extermini dels judeus d'Europa (Holocaust). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».[2]

Referències

  1. Jesús Hernández Martínez (2011). Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial, Ediciones Nowtilus. ISBN 9788499672656.
  2. Julián Casanova (2012). «El genocida nazi que tocaba el violín». El País.

Enllaços externs

Commons