Diferència entre les revisions de "Salvador Guaita Piles"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Salvador Guaita Piles''', Benifayo, (Valéncia, 1931 - Valéncia, 2015) fon un artiste faller valencià. Especi...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Salvador Guaita Piles''', [[ | + | '''Salvador Guaita Piles''', [[Benifayó]], ([[Valéncia]], [[1931]] - Valéncia, [[2015]]) fon un [[artiste faller]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
Especialisat en la construcció de carrosses i mestre major del Gremi artesà d'artistes fallers entre els anys [[1975]] i [[1983]], en cuyo mandat se escomença a construir l'edifici gremial en la Ciuta de l'Artista Faller i el [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers|museu en la ciutat de l'artista faller]]. | Especialisat en la construcció de carrosses i mestre major del Gremi artesà d'artistes fallers entre els anys [[1975]] i [[1983]], en cuyo mandat se escomença a construir l'edifici gremial en la Ciuta de l'Artista Faller i el [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers|museu en la ciutat de l'artista faller]]. | ||
Revisió de 20:19 22 nov 2015
Salvador Guaita Piles, Benifayó, (Valéncia, 1931 - Valéncia, 2015) fon un artiste faller valencià.
Especialisat en la construcció de carrosses i mestre major del Gremi artesà d'artistes fallers entre els anys 1975 i 1983, en cuyo mandat se escomença a construir l'edifici gremial en la Ciuta de l'Artista Faller i el museu en la ciutat de l'artista faller.
Es va formar en els tallers dels grans mestres de la segona mitat del sigle XX com Abelardo Guillot, Julià Puche, Modesto Gonzàlez, Regino Mas i Carmelo Roda.
La seua primera falla en solitari la realisà en 1956 per a la comissió de Mícer Rabasa-Albors, de la secció Tercera B.
Fon un artista con gran predicament en les falles del sector del Pla del Remei-Gran Via en els anys xixanta i en la secció Primera A fon l'artista de la falla San Vicente-Falangista Esteve entre 1962 i 1966, en dos segons premis i un premi d'Art (1963). En esta mateixa comissió debutà en secció Especial en "La caza" (1968), l'únic proyecte que va acometre en la màxima categoria.
Fon considerat "el geni dels carrossers" i com eixemple figuren els díhuit premis extraordinaris Baró de Cortés conseguits en la Batalla de flors de Valéncia, el primer d'ells en 1961.
Del seu taller també han eixit les Roques (o Carros triumfals) del Sant Càliç i de la Verge dels Desamparats, aixina com la figura de San Cristòfol, per a la processó del Corpus de Valéncia.