Diferència entre les revisions de "Xàtiva"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Xàtiva''' és una ciutat del Regne de Valéncia, capital de la comarca de La Costera. Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més...».) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Xàtiva''' és una [[ciutat]] del [[Regne de Valéncia]], capital de la comarca de La [[Costera]]. | '''Xàtiva''' és una [[ciutat]] del [[Regne de Valéncia]], capital de la comarca de La [[Costera]]. | ||
− | Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de | + | Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i [[Sogorp]] tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: [[1347]]. |
Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per [[socarrats]], perque la ciutat va ser cremada per les tropes de [[Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. | Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per [[socarrats]], perque la ciutat va ser cremada per les tropes de [[Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. |
Revisió de 01:18 1 abr 2009
Xàtiva és una ciutat del Regne de Valéncia, capital de la comarca de La Costera.
Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del Regne de Valéncia, rivalisant fins i tot en Valéncia i Oriola, les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i Sogorp tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: 1347.
Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perque la ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Geografia
Situat entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el riu Canyoles. El seu terme, es un perímetro molt desigual. Fora del terme conta en diversos enclavaments territorials, destacant per la seua extensió el Realenc.
La ciutat està enclavada als peus del Castell els caents del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xàtiva.
Llimita en l'Alcudia de Crespins, Barcheta, Canals, Cerdà, Estubeny, el Genovés, la Granja de la Costera, Llocnou d'en Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (en la mateixa comarca); en Alcàntera de Xúquer, Beneixida, Carcaixent, Càrcer, L'Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sellent i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta); en Anna i Énguera (en la Canal de Navarrés); en Bellús, Benigànim, Guadasséquies i l'Olleria (a la Vall d'Albaida) i en Simat de la Valldigna (en la comarca de la Safor).
Climatologia
El clima a Xàtiva és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, els estius són més calorosos que en la resta del Comunitat Valenciana, registrant-se freqüentment les màximes de tota Valéncia en l'estiu.
Núcleus
- Xàtiva
- Annauir
- El Realenc
- Sorió
- Torre d'En Lloris