Diferència entre les revisions de "Cap de la Nau"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''cap de la Nau''' és u dels [[cap (geografía)|caps]] més característics de tota la costa valenciana. Situat en el municipi de [[Xàbia]], està ubicat en l'extrem sur del [[golf de Valéncia]], i és facilment reconeixible per ser el pic més oriental de la [[província d'Alacant]]. | El '''cap de la Nau''' és u dels [[cap (geografía)|caps]] més característics de tota la costa valenciana. Situat en el municipi de [[Xàbia]], està ubicat en l'extrem sur del [[golf de Valéncia]], i és facilment reconeixible per ser el pic més oriental de la [[província d'Alacant]]. | ||
| − | Ell dona principi a una agrest costa rocosa, molt accidentada i plena de coves, illots i cales, com | + | Ell dona principi a una agrest costa rocosa, molt accidentada i plena de coves, illots i cales, com és el cas de la [[Cova dels Òrguens]], ya descrita per [[Cavanilles]] en el [[sigle XVIII]]. |
Tectònicament forma part de les allineacions bètiques. El propi Cap servix de divisió entre la costa plana i les estribacions bètiques. Al sur de la llínea de dislocació Crevillent-Cap de la Nau queda el compartiment coster, descendit o afonat, en el que s'han de distinguir tres sectors o blocs diferents, compartimentats pel relleu. | Tectònicament forma part de les allineacions bètiques. El propi Cap servix de divisió entre la costa plana i les estribacions bètiques. Al sur de la llínea de dislocació Crevillent-Cap de la Nau queda el compartiment coster, descendit o afonat, en el que s'han de distinguir tres sectors o blocs diferents, compartimentats pel relleu. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | D'agrest orografía, el cap forma una costa acantilada molt accidentada, baix la qual es situen algunes chicotetes cales, en coves i illots com la coneguda ''Cova dels Orguens'' (una cavitat natural ya descrita pel [[Antoni Josep Cavanilles Palop|botànic Cavanilles]] a finals del | + | D'agrest orografía, el cap forma una costa acantilada molt accidentada, baix la qual es situen algunes chicotetes cales, en coves i illots com la coneguda ''Cova dels Orguens'' (una cavitat natural ya descrita pel [[Antoni Josep Cavanilles Palop|botànic Cavanilles]] a finals del sigle XVIII). |
La vegetació està dominada per plantes halòfiles (acostumades a la presència de sal), encara que en racons amagats es poden trobar unes atres especies com: romer, coscolla, olivella, llentiscle, Garguller negre, Coscollina, Margallonera, Milbort, espigol, pi mediterràneu, matavelles, aixares blanques, campaneta blava… El desenroll de moltes d'estes especies, sobre tot els arbres, està condicionat per la presencia constant del vent. | La vegetació està dominada per plantes halòfiles (acostumades a la presència de sal), encara que en racons amagats es poden trobar unes atres especies com: romer, coscolla, olivella, llentiscle, Garguller negre, Coscollina, Margallonera, Milbort, espigol, pi mediterràneu, matavelles, aixares blanques, campaneta blava… El desenroll de moltes d'estes especies, sobre tot els arbres, està condicionat per la presencia constant del vent. | ||
Revisió de 09:19 19 ago 2015
El cap de la Nau és u dels caps més característics de tota la costa valenciana. Situat en el municipi de Xàbia, està ubicat en l'extrem sur del golf de Valéncia, i és facilment reconeixible per ser el pic més oriental de la província d'Alacant.
Ell dona principi a una agrest costa rocosa, molt accidentada i plena de coves, illots i cales, com és el cas de la Cova dels Òrguens, ya descrita per Cavanilles en el sigle XVIII.
Tectònicament forma part de les allineacions bètiques. El propi Cap servix de divisió entre la costa plana i les estribacions bètiques. Al sur de la llínea de dislocació Crevillent-Cap de la Nau queda el compartiment coster, descendit o afonat, en el que s'han de distinguir tres sectors o blocs diferents, compartimentats pel relleu.
El bloc maritim Alacant-Cap de la Nau, que està totalment sumergit i d'ell emergixen la Serra Gelada, el Penyó d'Ifach i uns atres fragments.
Descripció
D'agrest orografía, el cap forma una costa acantilada molt accidentada, baix la qual es situen algunes chicotetes cales, en coves i illots com la coneguda Cova dels Orguens (una cavitat natural ya descrita pel botànic Cavanilles a finals del sigle XVIII).
La vegetació està dominada per plantes halòfiles (acostumades a la presència de sal), encara que en racons amagats es poden trobar unes atres especies com: romer, coscolla, olivella, llentiscle, Garguller negre, Coscollina, Margallonera, Milbort, espigol, pi mediterràneu, matavelles, aixares blanques, campaneta blava… El desenroll de moltes d'estes especies, sobre tot els arbres, està condicionat per la presencia constant del vent.
En quant a fauna destaca sobretot la submarina, plena de: mers, grans esparrellons, polps, espets, especies afins a la posidonia, ralles i peixos lluna, llangostes, cigarres de mar, reiges...
També és un espai molt utilisat per a la pràctica del submarinisme i els deports nàutics, i en el cap, també trobem el far de la Nau, per a la navegació marítima.