Diferència entre les revisions de "Isabel I d'Anglaterra"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Elisabet I''' (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) fon reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558...») |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Elisabet I''' ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort. Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Anna Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima. Va ser la mort de la seua germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió | + | '''Elisabet I''' ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort. |
+ | |||
+ | Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Anna Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima. | ||
+ | |||
+ | Va ser la mort de la seua germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió lO que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em referixc a dirigir totes les meues accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.</ref> Una de les seues màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
+ | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Reis d'Anglaterra]] | [[Categoria:Reis d'Anglaterra]] |
Revisió de 11:58 9 jul 2015
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) fon reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seua mort.
Algunes vegades nomenada la Reina Verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII, naixqué princesa pero, la seua mare, Anna Bolena, fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.
Va ser la mort de la seua germana Maria sense successió lO que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana,[1] i procurà fer-ho guiada pel bon consell.[2] Una de les seues màximes era "Video et taceo" ("Miro, i callo").[3]
Referències
- ↑ Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum. Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5
- ↑ "I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em referixc a dirigir totes les meues accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, Hatfield House, 20 de novembre de 1558. Loades, David. Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana. Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.
- ↑ Neale, J.E. Queen Elizabeth I: A Biography. Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. OCLC 220518.