Diferència entre les revisions de "Isabel de Villena"
m |
m |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| naixcuda = | | naixcuda = | ||
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]] | | lloc_de_naiximent = [[Valéncia]] | ||
| − | | mort = | + | | mort = [[1490]] |
| morta = [[1490]] | | morta = [[1490]] | ||
| lloc_de_mort = [[Valéncia]] | | lloc_de_mort = [[Valéncia]] | ||
Revisió de 10:36 1 jul 2015
| 190px | |
| Naiximent | 1430 Valéncia |
| Mort | 1490 Valéncia |
| Activitat | Religiosa, escritora |
| Nacionalitat | Espanya |
Elionor Manuel de Villena, naixcuda en Valéncia (1430-1490), filla d'Enric de Villena, poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'Aragó i de Castella, (casa Trastámara). Fon escritora i religiosa.
Biografia
La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de Maria de Castella, educant-se en els ambients aventurers i oberts que varen rodejar a Alfons V, conegut com el Magnànim. En 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarises de Valéncia, a on seria nomenada abadesa en 1463, una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.
Isabel de Villena seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la Vita Christi (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor Aldonça de Montsoriu, que va publicar la primera edició que va vore la llum en Valéncia en 1497. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el Speculum Animae (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de 1761, pero que hui Roman perduda.
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la Valéncia del sigle XV. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en Jaume Roig, que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill.
Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com Miquel Pérez, que li dedicà la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la varen rodejar.
Sobre l'obra
La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del sigle XV, dins de lo que se nomena com el Sigle d'Or Valencià.
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, mos parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'església de llavors.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar només en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: llibres apòcrifs o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'església, aixina com l'exaltament de la dona.
Cites
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'Elig", Festa d'Elig, núm. 45, Pp. 109-123 (Elig, 1987)
Vore també
Bibliografia
- Versió en francés: Femmes dans la Vie Du Christ, Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4